El Portal del Baluard
de Santa Madrona
Diumenge
al matí, Festa major del barri del Raval amb la programació de diversos actes
festius. La colla, ens trobem davant el mmb, Museu Marítim de Barcelona, patrocinador
de l’espai tema de la nostra visita. Ens fa companyia una concentració de gegants , cap grossos, castellers i
dansaires; d’aquí surten formats en
grups cap els carrers fent molta gatzara. Nosaltres, ens desviem cap a el carrer
del Portal de Santa Madrona, que acaba en una petita plaça, on un cartell en
català i anglès ens informa que som davant del Portal del Baluard del segle XVIIIè. Avui, és dia de portes obertes.
Al
costat de la porta esperem, la cita és un xic més tard. A pocs metres crida
l’atenció una porta més petita; és una instal·lació per ajudar als
drogodependents, que allí troben material estèril i acolliment al seu problema. Un grup inequívoc de
drogoaddictes, ajaguts a l’ombra d’uns arbres , dóna una nota de tristesa.
A
les 11 en punt una guarnició de La Coronela ens fa els honors i ens obre la
porta, prèvia una parada, en formació, dels seus membres. Era la milícia
constituïda pels propis barcelonins, encarregats de la defensa de la ciutat amb
el privilegi de custodiar els portals i les muralles, tot un honor pels qui en
formaven part. Privilegi derogat pel rei Felip V.
Entro encuriosida, mai no havia trepitjat
aquesta zona que puja, camí amunt, cap al passeig, ara ben arreglat d’aquesta
part de la muralla. La muralla vista des de baix, té una alçada considerable i
està ben conservada, sempre m´havia cridat l’atenció veure uns arbres tan alts que
emergien per sobre. Ara, el misteri és veu clar, els arbres són al llarg del
passeig, el terra s’ha aplanat recentment per fer més fàcil la passejada.
Actualment, aquest espai és custodiat per l’Associació de Recreació Històrica
de la Coronela de Barcelona. En un tombant del passeig un portal de pedra amb
una reixa, ens barra el pas, a la part
alta una fornícula amb la imatge, tallada en pedra, de Santa Madrona.
Un
figurant ens explica la història de la santa, ho fa detalladament. Màrtir cristiana de Tessalònica
que va viure el segle IIIè, i fou
martiritzada per la seva condició, cap l’any 300. Un cop ocupada la ciutat
grega pels turcs, decideixen desfer-se de les relíquies de la santa i venen el
cos a uns mercaders francesos. Segons la llegenda, al passar la nau que portava
les relíquies per davant de Barcelona, una forta tempestat els feu aturar i
dipositaren el cos a l’ermita de Sant Fruitós a Montjuïc. Segueix com en tants
altres relats, que el cos es va fer tan pesant que no el poguérem moure
d’aquell indret per dur-lo a França...
Parlem
amb un altre figurant que enarbora la bandera de la santa. Sobre un fons verd,
té a la mà esquerra la palma del martiri i a la dreta un vaixell.
De
dalt del Baluard, es veu l’altra entrada, dita també de Santa Madrona, o de les Drassanes. Per la part de l’avinguda
del Paral·lel, molts visitants entren per aquesta porta i fan el camí invers al
nostre. Es troba, actualment, en perfecte estat. Era una de les sortides cap a Montjuïc i va ser el
darrer tram de muralla construït al segle XVè. En aquest portal encara es
conserva la porta de fusta que el tancava, el pont llevadís i els merlets de
coronament.
En
un futur, hi ha el projecte d’anar recuperant el tros que ara està encerclat, on s’hi
restauren barques antigues, a fi de poder fer el recorregut de punta a punta, del que seria el camí de ronda.
Un reportatge fantàstic i enriquidor!
ResponElimina