L'arpa i les seves vibracions, 390

GIACOMO PUCCINI /  DANTE ALIGHIERI

GIANNI SCHICCHI

Donat que ahir va ser un dels dies més calorosos, vaig agrair al vespre la retransmissió  de TV per el segon canal,  des del Teatre Real de Madrid de  l'opera  GIANNI SCHICCHI  , una peça de Puccini, fresca, divertida, curta i intranscendent , que ens va fer passar una estona divertida.

Gianni Shiller és poc coneguda , forma part de la trilogia, que va escriure Puccini , juntament amb Suor Angelica, i Il Tabarro

La idea de tres operes  d'un sol acte cada una, per ser representades en una mateixa nit, se li va ocorre a Puccini en el període immediatament posterior a la conclusió de Tosca. Els tres temes ,contrastats entre si, haurien de ser referents  de l'Infern, del Purgatori i del Paradís de Dante Alighieri, els tres camins que ens mostra en la Divina Comèdia.

 De fet però sols Schicchi es troba reflectit en el càntic XXX de l'Ínfern, on Dante imagina als de paraules falses, de persones i de monedes, entre ells està Schicchi que per guanyar una mula, falsifica tot el que cal, com canten els tercets encadenats. No obstant és una opera còmica . Les altre dues no tenen representació directe en la Divina Comèdia  però cal trobar el contrast: Il tabarro és una historia sòrdida i desesperada, mentre Suor Angelica és una tragèdia que deixa oberta la porta a l'esperança.

L'acció de Gianni Schicchi passa a Florència, el 1299. Els parents d'un tal Buoso Donati, que ha mort fa uns minuts, els congrega a tots com a rapinyaires per cobrar la seva part d'herència. Al enterar-se que el difunt ha deixat la seva fortuna a una institució benèfica, per fer-se perdonar els seus pecats, es revelen i ordeixen la trama de fer un nou testament amb l'ajuda d'un brivó, que és Schicchi, que disfressat es fa passar per Donati, mig moribund al llit.  Un notari cridat in extremis,  pren nota del canvi que vol fer. La farsa és plena d'avarícies i trucs,  on el tal  moribund dicta un nou testament deixant als familiars, sols els florins i poca cosa més i,  la part més gran de finques i terres  per a ell.

Conegudíssima l'ària que la seva filla Lauretta , li canta per embadocar-lo perquè la deixi casar amb el seu xicot: Oh! mio babbino caro ( "Oh mi querido papaito").  Finalment uns queden estafats i  Schicchi ara molt ric, deixant casar la seva filla, amb Rinuccio el seu amor secret.

Fins aquí el que va donar la nit. Si aneu a Florència no us deixeu perdre a la Galeria dels Uffizi , el quadre de Botticelli   "el mapa de l' infern ", on descriu l'infern de Dante amb els diferents nivells als quals es baixa depenent del pecat comés.

No us quedeu tristos, Us deixo amb els versos en italià que diu al final el trapella de Schicci:

" Per questa bizzarria /m'han cacciato all'inferno... e cosi sia; / ma, con licenza del gran padre Dante, / se stasera vi siete divertiti.../ concedetemi voi... l'attenuante!"