LA GTRESCA I LA VERDESCA

Aquella pilota que em vigila sota qualsevol matoll. A que és inquietant?

Sovint em pregunto per la difusió i el contingut del bloc i arribo a conclusions diverses segons els dies. He d'escriure el que sé que pot interessar per la seva "universalitat"? m'he de dirigir a algú en concret? he de tirar al dret i escriure el que em ve de gust en un moment determinat? Preguntes sense resposta o amb moltes respostes possibles. Avui a La contra de la Vanguàrdia hi ha una entrevista amb Jim Groom, pedagog i expert en alfabetització digital que m'ha interessant perquè respon a moltes d'aquestes qüestions que em plantejo. Diu que en l'era Gutemberg (la nostra) s'ens va educar en la convicció que només mereixia ser publicat allò que era d'interès per a una gran audiència i que ara, en l'era digital, tot és publicable perquè tot té cabuda en la biblioteca de Babel somniada per Borges. I sí, qualsevol fet, qualsevol observació pot tenir interès per algú si ja l'ha tingut ja per al que la publica. Es tracta de compartir. Potser ningú no en farà cap comentari, potser a ningú no li canviarà la vida, però mai ho saps. A mi mateixa, a vegades m'ha sorprès que algú em digui: sí, ja sé de tu perquè vaig llegint-te al bloc. I són persones que mai no en publiquen cap comentari però alguna cosa hi deuen trobar quan, de tant en tant, em busquen (i us busquen, estimats con-blocaires). Potser un dia una resenya de música, o un fet cinematogràfic, un racó de món, o la vida dels ocells o el temps que fa.. Resulta, un cop més, que no és tan important el que dius sinó si ho saps explicar bé. Bufa quin repte! Ara sí que l'he feta bona: saber fer atractius els moviments de les formigues o el brandar de les branques del xiprer!