Diumenge 23, a les sis de la tarda, ens trobem els amics, compromesos amb
l' òpera, a les portes del Liceu per escoltar música de Richard Strauss:
Arabella. Estrenada el 1933, a l'Òpera Estatal de Dresde, és el resultat de
l'última col·laboració entre el compositor i l'escriptor i llibretista Hugo von
Hofmannstthal, que ja havia donat com a resultat algunes de les òperes més
reeixides del primer terç del segle XX. El text de Hofmannsthal és ric en
detalls, tot desenvolupant un retrat matisat de la societat, que atorga a cada
personatge un idioma propi.
L'acció se situa a Viena, en una
època decadent, a mitjan segle XIX, en l'ambient del període Biedermeyer, de caràcter
burgès i conservador. Narra els amors d'una bella jove vienesa, Arabella,
somiadora i idealista, que espera trobar l'home de la seva vida, i està
pressionada pels pares, completament arruïnats, que volen per a ella un marit
ric. La trama és una combinació de mals entesos i vicissituds, que serveixen a
Strauss per composar una bella partitura.
La direcció d'escena a càrrec de
l'alemany Christof Loy, que hi posa el
seu toc personal, minimalista en l'escena i precís en el dibuix dels personatges,
es mou " entra la realitat i la abstracció" per explorar sobretot la
psicologia del personatge principal, la jove Arabella. Els dos primers actes
mostren la realitat, en un ambient reconeixible, però en el tercer acte
desapareix tot el que ja sé sap dels personatges per endinsar-nos en un espai
abstracte i neutral, a mig camí entre el passat i el present, en el que els
personatges van penetrant, i ens deixen conèixer el seu món més íntim.
Loy ens treu dels decorats vienesos per portar-nos al seu món minimalista i així apropar-nos a l'interior dels personatges. El públic té que triar entre la nostàlgia de les representacions clàssiques o la moderna, que ara es presenta al Liceu. Personalment em va agradar. La música de Strauss ja coneguda, és la reina de la tarda. Direcció musical de Ralf Weikert i, com a protagonistes, Anne Schwanewilms en el rol d'Arabella i James Rutherford en el del pretendent Mandryka.
Com en els contes de fades, final
feliç, dos casaments, la germana amb Matteo, el seu amor secret i Arabella amb
Mandryca. Nosaltres també contents anem a prendre una copa de cava per comentar
la vetllada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada