dissabte, 29 de novembre del 2014

L'arpa i les seves vibracions, 368



Diumenge 23,  a les sis de la  tarda, ens trobem els amics, compromesos amb l' òpera, a les portes del Liceu per escoltar música de Richard Strauss: Arabella. Estrenada el 1933, a l'Òpera Estatal de Dresde, és el resultat de l'última col·laboració entre el compositor i l'escriptor i llibretista Hugo von Hofmannstthal, que ja havia donat com a resultat algunes de les òperes més reeixides del primer terç del segle XX. El text de Hofmannsthal és ric en detalls, tot desenvolupant un retrat matisat de la societat, que atorga a cada personatge un idioma propi.
L'acció se situa a Viena, en una època decadent, a mitjan segle XIX, en l'ambient del període Biedermeyer, de caràcter burgès i conservador. Narra els amors d'una bella jove vienesa, Arabella, somiadora i idealista, que espera trobar l'home de la seva vida, i està pressionada pels pares, completament arruïnats, que volen per a ella un marit ric. La trama és una combinació de mals entesos i vicissituds, que serveixen a Strauss per composar una bella partitura.
La direcció d'escena a càrrec de l'alemany Christof Loy, que hi posa  el seu toc personal, minimalista en l'escena i precís en el dibuix dels personatges, es mou " entra la realitat i la abstracció" per explorar sobretot la psicologia del personatge principal, la jove Arabella. Els dos primers actes mostren la realitat, en un ambient reconeixible, però en el tercer acte desapareix tot el que ja sé sap dels personatges per endinsar-nos en un espai abstracte i neutral, a mig camí entre el passat i el present, en el que els personatges van penetrant, i ens deixen conèixer el seu món més íntim.




Loy ens treu dels decorats vienesos per portar-nos al seu món minimalista i així apropar-nos a l'interior dels personatges. El públic té que triar entre la nostàlgia de les representacions clàssiques o la moderna, que ara es presenta al Liceu. Personalment em va agradar. La música de Strauss ja coneguda, és la reina de la tarda. Direcció musical de Ralf Weikert i, com a protagonistes, Anne Schwanewilms en el rol d'Arabella i James Rutherford  en el del pretendent Mandryka.




Com en els contes de fades, final feliç, dos casaments, la germana amb Matteo, el seu amor secret i Arabella amb Mandryca. Nosaltres també contents anem a prendre una copa de cava per comentar la vetllada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada