EIVISSA.
MARIÀ VILLANGÓMEZ I LLOBET
L'estada a Eivissa, molt agradable, amb retrobament de vells amics, els
seus fill i ara també els nets, que casa a casa van omplint la família.
Convidades i molta estimació de tots els que un dia van passar per Barcelona
per visitar metges i obtenir remei als seus problemes mèdics. Són amistats
fidels de fa més de quaranta anys. L'illa bonica com sempre, és una terra beneïda
i fèrtil, a més de la mar que la circuïda i, ara a vessar d'embarcacions, amb iots de luxe de
tot el món, ja que el Consell ha optar pel turisme de qualitat.
Un apunt pels lletraferits.
Eivissa ha sigut generosa amb els seus fills il·lustres i casi tots tenen un carrer, plaça, jardí o recó al seu nom. Caminant per Marina o Dalt Vila és un record constant. Jo que passejo amb calma des del port fins a dalt de les muralles em sento identificada amb ells. Mariners com Antonio Riquer, Pablo de Llanes, Miquel Barceló, religiosos com l'arquebisbe Cardona, Pare Antoni Guasch, pintor Narcís Puget, periodista Antonio Manuel Garcia, la llista és més llarga.
Menció especial a Marià Villangómez i Llobet, nascut a Eivissa el 1913 i
mort a Barcelona el 1973, poeta i escriptor. Pregunto per la seva obra i
m'expliquen que fou traductor eivissenc en llengua catalana de Mallamé i
Verlaire, assagista i escriptor d'articles. Obres de teatre: Les germanes
captives, L'anell és més que un joc. Amor d'avar, avar d'amor, entre d'altres.
Guardons: Medalla a d'or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Creu de Sant Jordi i el Premi d'Honor de
les Lletres Catalanes el 1989,
fa ja 25 anys, No recordo si vaig ser present al Palau de la Música, ja que
acostumo a anar-hi cada any.
Deixo per demà parlar-vos del personatge potser més estimat, Isidor
Macabich.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada