dimarts, 7 de maig del 2013

l'arpa i les seves vibracions, 269


                                                EIVISSA i la seve gent
Tercera generació de la familia amiga
 Hola a tots, ja sóc novament a Barcelona encara que per poc temps. Què que he fet a Eivissa? Ser feliç, amb això està tot dit. No calen grans projectes ni demostrar-se a un mateix del que és capaç, l'anar fent de cada dia és suficient i axó he fet. Visitar els meus amics un a un, casa per casa, i en totes he sigut ben rebuda, obsequiada i estimada, dinars amb la menja del país, paelles, costellades, sopars típics als bars del poble de Santa Gertrudis, a Sant Rafel, a Santa Eulalia del Riu, orxates als Valencians, la més bona de totes a Vila i sofrit pagès a marina.He constatar que en quaranta tres anys quan vaig anar-hi per primera vegada, al fer-me padrina d’una nena a la que vaig ajudar a néixer a Barcelona i de molts més infants que van seguir, amb ara, tots els meus amics han millorat gràcies al treball, a les terres que s’han venut i al turisme, tot cal dir-ho, amb una projecció ascendent molt visible, tenen una vida més agradable i benestant, amb noves ampliacions a les seves cases pageses o de Vila, bestiar, tractors, cotxes, piscines, barques i de tot. Eivissa és una ciutat agradable on és pot viure bé, amb bon clima, pau i tranquil•litat. No parlo de les discoteques i les seves festes i disbauxes, part també de la seva fama, sinó del dia a dia de la gent nativa que jo conec i que és molta, gent sana que envelleix com jo, però que han omplert la seva casa d’infants, ja en la tercera generació, que té alegries i penes, que és solidaria i sap estimar.

                                       Tractor darrera la casa d'en Toni
El temps ha fet de les seves i ha plogut quatre dies sense parar de dia i de nit, però axó també ha sigut motiu d’alegria, en una terra eixuta on ho fa poc. L’aigua era esperada pels cultius dels camps: els melons, les síndries, la herba pel bestiar, les verdures tot ha crescut, i el sol dels dies restants en ha permès anar a les cales de diverses platges, Portinax, Es Vedrà, Ses Salines, Es Cavallet, la platja nudista en espera d’estrangers, totes amb l’aigua d’un blau multicolor, netíssima i quieta.
Terres de Can Toni Miqueleta, al fons la seva casa

3 comentaris:

  1. Està clar que per ser feliç només cal viure i si és en un entorn com el que expliques, l'èxit està assegurat.

    ResponElimina
  2. Vaig pensar molt en tu els dies de les grans plujes però, vés per on, també va sé cosa bona. Quina joia tenir tants amics de tants anys.

    ResponElimina
  3. Avui m'has alegrat el dia amb aquest apunt! Tot ell traspúa felicitat. Enhorabona!

    ResponElimina