LA TRESCA I LA VERDESCA

Aquesta és la setmana de la poesia. Avui divendres, dia en que hem d'aprendre alguna cosa, us presento un poema de L'Olga Xirinacs que amb l'exactitud, la sensibilitat i la lucidesa  de poeta ens diu:.

Viatge de maig

                                         Hi va haver un temps que el maig era distint,
                                         blanc i verd, i el podia travessar amb els ulls.
                                         Ara, pensant-lo, sabent-lo tan distant,
                                         no em puc estar de mirar-lo, perplexa,
                                         bocins de món vibrant entre miratges.
                                         Eren uns anys que els déus no amenaçaven,
                                         els veia al mar nocturn com brillants escampats.
                                         Jo flotava entre boires, camí de les estrelles,
                                         amb aquell vagar propi de la joventut alada.
                                         Sé el camí que he anat fent sense comptar-ne els passos.
                                         I ara, aquests maig, i també d'altres cap aquí,
                                         trobo que, si hi ha déus, s'han dissolt en la fonda
                                         i extensa solitud del silenci;  m'han deixat caure a plom
                                         des d'altituds glaçades, radiants i estranyes
                                         cap a foscors cada cop més temibles,
                                         com les de l'oblit dels altres i el saber
                                         que les imatges eren només ombres.