Encara espaordida per la visita a les trinxeres, a l’hora del dinar comento
amb els amics geògrafs que he tingut present a Hemingway, tot recordant la
novel·la ”Per qui toquen les campanes” on el brigadista Robert Jordan, acaba tràgicament
mentre posa explosius en el pont. Entre tots comentem altres llibres de la
guerra civil. Sortosament ens serveixen un bon dinar i a la tarda canvi de xip,
anem cap a Bellmunt del Priorat a visitar el “Museu de les mines”.
Bellmunt és el poble miner de la comarca del Priorat més important pel que
fa a l’extracció de mineral, la galena, tant per la seva qualitat com per la
quantitat, d’ella s’obtenia el plom i s’exportava en lingots. Actualment la
mina,per la seva poca rendibilitat ha
deixat de funcionar per a la extracció i s’ha convertit en Museu.
Nosaltres visitem la mina Eugenia que era la mes important de la zona, no
només per les seves característiques, sinó també perquè és on es localitzaven
totes les instal·lacions de l’empresa “Minas del Priorato S.A”, com és la
foneria, els tallers mecànics, la fusteria i els magatzems. Els conjunt de les seves
instal·lacions així com un tram important de les seves galeries formen el Museu
, una iniciativa de l’Ajuntament de Bellmunt com a projecte cultural i dinaminitzador
de l’economia de la zona.
La mina té 620 metres de profunditat, dividida en 20 pisos i 14 kilòmetres
de galeries; nosaltres visitem el quart pis, actualment del 20 al 14 estan
coberts d’aigua per les filtracions. Les extraccions es feien en sentit
vertical seguint la veta de la galena de dalt a baix, Quan arribava el mineral
a la superfície, no era pur, ja que estobava barrejat amb terres, roca i runes.
A dins i fins a peu d’ascensor hi treballaven els homes, a fora a cel obert les dones i nens, que destriaven el material
en diferents piles. La vida dura de la mina, unes cinc hores, no més, la
combinaven la gent amb la pagesia, així casi tot el poble era miner i
agricultor a la vegada.
La visita dura unes dues hores, en les que es reviu una part de la història
de la mineria catalana.
Tornem a Barcelona desprès d’un dia en el que hem après coneixements de tota mena, des de el vi Kosher, a les terres de l'Ebre, fins les mines de Bellmunt.
A això li dic jo un día ben aprofitat.
ResponElimina