dijous, 8 de novembre del 2012

LA TRESCA I LA VERDESCA


TROPOS VITALS

En Lluís Permanyer parla avui de si mai es van projectar les quatre barrres catalanes amb els raigs de llum del Palau Nacional de Montjuïc.  Després de molts dubtes en cerca de la veritat, sembla ser que sí, o almenys es va intentar. Però... Per un problema físic els colors no es projecten bé si no tenen una superfície de reflexió. Per tant la qualitat dels colors projectats a l’aire, tenia molt que desitjar i per això es va deixar còrrer.
Quina metàfora tan estupenda! No la trobeu oportuna ? Com a lletraferida no puc deixar de considerar-la una paradoxa dels moments que vivim (sense viure ben bé en nosaltres mateixos). Ara bé se’m planteja el problema de saber si es tracta d’una paradoxa, d’una metàfora, d’una metonímia o d’una sinècdoque. I això que he tret i mirat amb detall el meu vell llibre d’elements de teoria literària per a refrescar la meva comprensió.
Per estalviar-vos la consulta us diré que
Paradoxa- posa en contacte dues idees aparentment separades.
Metàfora- estableix una relació de semblança
Sinècdoque- estableix relacions de comprensió o coexistència.
Metonímia- designa un objecte amb el nom d’un altre amb el que hi guardi relació. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada