Després d’un temps d’incertesa
en que no se sabia si es faria o no, degut als problemes pressupostaris del
Liceu, ahir La boheme. M’agradaria ser el Raimon Gener d’Òpera en taxans que
tan bé sap explicar les òperes, els músics, la petita història i la gran per
fer-vos- en cinc cèntims, Però els meus coneixements en aquest camp son el d’uns
simple “gaudente”. Prenc donc la batuta de la Maria Teresa i m’endinso en les
profunditats sonores de les vibracions de l’arpa vocàlica
És la famosíssima història de Mimí, una pobre brodadora tuberulosa que coneix Rodolfo, un poeta més pobre que les rates i que s’enamoren com sols ho saben fer els autèntics artistes romàntics. Tot acaba malament perquè l’amor no basta per sortir de la misèria i Mimí mor.
El llibret és de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en Scenes de la vie de bohème d’Henri Murger. La música és de Giacomo Puccini.
El tema de la joventut somniadora, romàntica i humil, va colpi Puccini de tal manera que, junt amb un grup d'amics —tots homes madurs— va constituir un club de "bohemis" amb seu a una taverna abandonada.
Amb el temps i gràcies no sols al tema sinó primordialment per la música, 'La Bohème' ha esdevingut una de les òperes bàsiques, i una de les més estimades pel públic d'arreu del món.
Ahir, la veritat és que els aplaudiments vaig trobar que eren continguts, sense un entussiasme massa calurós. Una mena de si però...segurament degut a ves a saber quin motiu dels tocacollons liceístics acostumats.
És molt maca la música i també el tema. La posada en escena vaig trobar que era molt aconseguida i que reflectia un ambient de bohemia autèntica, no “d’opereta”; no cal dir que els cantants : Roberto Aronica (Rodolfo), Maria José Siri (Mimí), Ainhoa Garrmendia (Musetta), Gabriel Bermudez (Schaunard) i la resta, tots molt bé.
És la famosíssima història de Mimí, una pobre brodadora tuberulosa que coneix Rodolfo, un poeta més pobre que les rates i que s’enamoren com sols ho saben fer els autèntics artistes romàntics. Tot acaba malament perquè l’amor no basta per sortir de la misèria i Mimí mor.
El llibret és de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en Scenes de la vie de bohème d’Henri Murger. La música és de Giacomo Puccini.
El tema de la joventut somniadora, romàntica i humil, va colpi Puccini de tal manera que, junt amb un grup d'amics —tots homes madurs— va constituir un club de "bohemis" amb seu a una taverna abandonada.
Amb el temps i gràcies no sols al tema sinó primordialment per la música, 'La Bohème' ha esdevingut una de les òperes bàsiques, i una de les més estimades pel públic d'arreu del món.
Ahir, la veritat és que els aplaudiments vaig trobar que eren continguts, sense un entussiasme massa calurós. Una mena de si però...segurament degut a ves a saber quin motiu dels tocacollons liceístics acostumats.
És molt maca la música i també el tema. La posada en escena vaig trobar que era molt aconseguida i que reflectia un ambient de bohemia autèntica, no “d’opereta”; no cal dir que els cantants : Roberto Aronica (Rodolfo), Maria José Siri (Mimí), Ainhoa Garrmendia (Musetta), Gabriel Bermudez (Schaunard) i la resta, tots molt bé.
TRESCA SONORA. M'agrada l'expressió!
ResponEliminaNo m'entra dins el meu cupo d'abonament, però la he vist diverses vegades, com bé dius la música és molt bonica. Menys mal que s'han superat els obstacles laborals, suprimir les actuacions era també suprimir llocs de treball i entrada de diners.
ResponElimina