dimarts, 18 de gener del 2011

Tresca i verdesca


Seran bessones?
  • Com sempre la lectura del diari és agredolça. Els fets de Tuníssia i la força del poble d'una banda i el retorn de Duvalier a Haití a fer la mona, sembla. Les declaracions de Zapatero (i també l'Aznar de per mig) i les primàries previstes a l'Ajuntament. El que em queda clar és que, en política, res no es pot donar per acabat. Serà allò de mala hierba ? I espera't, que ja dic que res no està acabat. Miquel Roca en el seu article diu que ningú no renuncia a la llibertat guanyada a pols, ningú no renuncia a la seva identitat recuperada, ningú no vol tornar enrere. ... inviable!" No sabia que fos tan optimista.
  • El perfil genètic de cada poersona condiciona els amics que elegeix. Al "tanto", doncs que això és irremeiable. No us desfareu de mi tan fàcilmente, en cas de què ho volguéssiu.
  • El TSJC (grrr, brrrr) suspen cautelarment la prohibició del burka a Lleida. I els follons de Salt. Altra vegada opinions encontrades o tenir en compte el símptoma en comptes de l'enfermetat.
  • Pa negre, pa negre i pa negre. No per esperat menys meritori. El nostre admirat Villaronga als altars. De pas també una mica l'Emili Teixidor. I posat a fer l'Edu també en glòria. Per cert heu vist La mosquitera? Qui en dóna més?
  • Tinc pendent una bona repassada per les sales d'art i altres eventos ciutadans però avui no tinc temps. Tinc la sensació que no us corre pressa perquè qui va, va i qui no va , no va (al que us recomano). Però jo no em quedo tranquil·la si no us en faig el memento homo.
  • El subtítol de La contra d'avui , Charler Leadbater, expert en innovació diu que, sovint, en un laboratori, el més important és la cafeteria. Tóma, i en la Universitat i segurament en el Parlament i tants d'altres! La creativitat sorgeix en el lliure i plaent intercanvi d'idees entre persones que se saben iguales- encara que amb funcions diverses- en ambients que propicien la complicitat, diu també. Com en el nostre bloc, en definitiva. O sigui que ja ho sabeu... a crear, que tenim els mitjans propicis.

1 comentari:

  1. A la Facultat de Dret, quan jo estudiava se li anomenava "L'únic bar que té facultat". Suposo que això també passa a altres faultats però és que el de Dret es enorme i sempre está plé a vessar. Jo, mare de familia nombrosa i responsable d'allò més, no hi anava massa. Deu ser per això que no escric gaire bé: He trepitjat pocs bar! Potser encara sóc a temps.

    ResponElimina