Si, sempre hi ha alguna cosa que està bé però aquests ´ltims anys no m'ha agradat gens. Gairebé tot era d'escola de floristeria, no com els primers anys que la gent guarnia els seus patis, aparadors, un balcó, un racó de casa seva. Ha perdut autenticitat a causa de la sofisticació. És com la cuina, uns bons canalons no necessiten una llàgrima de reducció de vinagre de Mòdena, ja m'enteneu.
Oh Girona, la ciutat petita i delicada, sempre divina... "Girona aimada", tocava jo al piano, de noia: acords estentoris, que feien tremolar l'aire quiet.
Si, sempre hi ha alguna cosa que està bé però aquests ´ltims anys no m'ha agradat gens. Gairebé tot era d'escola de floristeria, no com els primers anys que la gent guarnia els seus patis, aparadors, un balcó, un racó de casa seva. Ha perdut autenticitat a causa de la sofisticació. És com la cuina, uns bons canalons no necessiten una llàgrima de reducció de vinagre de Mòdena, ja m'enteneu.
ResponEliminaOh Girona, la ciutat petita i delicada, sempre divina... "Girona aimada", tocava jo al piano, de noia: acords estentoris, que feien tremolar l'aire quiet.
ResponElimina