La bellesa de la simplicitat

    Les meves trescades de la setmana han estat dirigides cap a Ikea, Leroy Merlin, Aki i Els Encants on he estat furgant  a la recherche du temps perdû. Ja torno a tenir el cotxe com un puzle en relleu. Ara bé, he de confessar que m'encanta fer això d'arreglar cases per després desinteressar-me'n, o no, l'important és fer-ho i si tornés a viure potser m'hi dedicaria. Sempre ha estat una mena de vocació frustrada encara que amb les altres que han passat primer estic molt contenta d'haver-les escollit.

  Aquest cap de setmana passat a S. J. era la fira del tupí i hi havia programats una sèrie d'actes al voltant de la ceràmica. Vaig anar a la fira i naturalment  era una bírria. Les paradetes, fora d'un parell que més o menys se salvaven eren d'una banalitat i un mal gust que espantava. Si seré ingènua que encara em sorprenc! I això que en aquest camp n'he vist a milers d'horrors. M'empipa molt perquè després tot són queixes de si la ceràmica està menystinguda; naturalment, sembla que ho facin expressament i el `pitjor de tot és que de mica en mica es va formant el gust de la gent i acaben pensant que això és preciós. La batalla del gust la veig perduda. Parlo en termes generals, és clar. I el que no hauria de ser, precisament, és només per les elits. A base de tot a cents, fires de ceràmica, cursets de pintura etc no sé on arribarem.

    Sort que literatura em dona consol. Aquesta setmana ha estat el Javier Pérez Andújar amb un llibre preciós : Paseos con mi madre. M'ha encantat. És tan viscut, tan sentit, tan ben "mostrat" i gens explicat... No us el vull contar, vull que el llegiu i gaudiu també vosaltres. Veiem un món terrible, tristíssim, amb una com-passió (compadida i apassionada) que el converteix en pura poesia.

   "A Franco lo que le faltó fué tener un hijo varón para que heredara su dentadurs, dice una mujer y ya no puedo seguir leyendo. Busco una relación acaso entre los dientes de Franco y toda el hambre que hubo en España; pero sigo escuchando y al final entiendo que esa mujer no ha sabido decir dictadura" .  I a tenor d'això un paràgraf sobre la metàfora, impagable. Y... tantes altres coses que no us queda altre remei sinó llegir-lo. El Javier sortia durant un temps a Saló de lectura i va anar llegint el Quijote i cada setmana l'anava comentant. Jo el vaig anar seguint al meteix temps i amb els seus comentaris era doble goig.