LA TRESCA I LA VERDESCA

1. Ja sabeu que m'agraden els graffitis; bé, alguns és clar. Sabeu que l'Ajuntament es vol gastar una pasta gansa esborrant-ne? Res a dir perquè hi ha barris que s'han convertit en un fàstic però el que em temo és que seràn suprimits sense el més mínim criteri i la ciutat continuarà  asquerosa sense remei. Però del que volia parlar-vos és dels graffitis nets, fets esborrant parts de la merda que recobreix les parets, portes i molts espais. Mireu-vos aquest video i ja em direu si la creativitat no és una flor inesperada. En un dels murs del parc fluvial del Besós n'hi ha un de 20m de llarg. Un motiu per anar-hi a passejar en record del llibre del Javier Pérez Andújar. Tal com diu ell, la paradoxa consisteix en unir coses aparentment sense cap lligam.
2. Enhorabona: llobarros al Llobregat. Pescar sempre ha estat una activitat de reflexió i ara, amb la crisi, és tan barata que es pot reivindicar i tot. De tota menera crec que trigarem a poder-ne fer el llobarro's day.
3. Notícia de vuitè de plana: l'acusada de matar una octogenària ingressa a la presó. On és la notícia? Es per ser només pressumpta? per l'edat de la morta? ... Quin món aquest  en que això és notícia en comptes de ser la pura lògica.



Afegeix la llegenda

4.   5. Trobada de "gòtics" a Leipzig. En aquest cas la paradoxa és l'actuació de Montserrat Caballé, a la mateixa ciutat. Veient les fotos de wawes, gòtics, fetitxes, visual keis i altres subgrups, imagino la nostra Montse dissimulant pel carrer  ... en  fi no vull ser malèvola.

Ah, ahir a Santju, entre d'altres coses varem penjar diversos cartells i quadrets. Jo em vaig reservar un Robert Mitchum a Cosecha Roja que,al tancar la porta de la meva habitació vetlla els meus somnis angelicals. ( No diuen que tots ho eren, d'àngels, en un bon principi?)

També al diari, una entrevista amb  el matemàtic especialista en xarxes, aquell que explica que entre dues persones del món mundial tan sols hi ha sis creuaments previs. L'he de llegir amb calma. Ara se m'ha acabat el temps perquè ha vingut la Meri  i ens hem de mirar el regal dels fills que és una memòria portàtil pels ordinadors que té 500 gigues, una mesura estroboscòpicoestratosfèrica fora de la meva comprensió..