L'Olga, abans d'ahir al seu bloc parlava de la música de la fusta. Llegiu-ho perquè és molt interessant i suggeridor (olgaxirinacs.blocspot.com.es)
A tenor d'això he pensat que cadascú de nosaltres, com les fustes, té una sonoritat especial i única que només saben descobrir els qui per amor ens acosten el seu diapasó. Potser també, només per amor, estem disposats a deixar anar els nostres millors sons.
Jo me'n vaig a Saifo a carregar-me de sons, d'olors, de sensacions diverses i espero ser capaç, després d'anar-les deixant anar de mica en mica.
I per no abandonar el costum encara que sigui després del meu fracàs, us envio un altre enigma molt fàcil. Qui son aquests personatges? Un construia a l'engrós, a l'altre no li calia anar sur le pont per trobar senyoretes, el seguent pintava els que hi vivien, a sota el pont i per últim un que de les seves obres va anar traient material com si hagués previst les retallades actuals. Ah i cal també dir on son.
Per una vegada i sense que serveixi de precedent (amb l'ajut de'n Lluís, que ha conegut l'anagrama dels cinemes Bosque) puc reconéixer algunes de las cares que hi són representades: En Picasso, segur, l'Isidre Nonell l'altre i els altres dos no ho sé.
ResponEliminaTinc mig premi?
Efectivamente, son los relieves del cine Bosque (antiguamente Teatro) que en 1907 hizo Pablo Gargallo, en ellos se pueden ver los retratos de Picasso, Nonell, Gargallo y Reventós, compañeros suyos de las tertulias del bar Els Quatre Gats. Este ha sido facilísimo!!!
ResponEliminaPer veinatge he reconegut la façana del ara cine Bosque, desprès del Verdi, el segon a prop de casa. El Rafel guanya jo no ho recordava el nom de les cares tot i que surt en les endevinalles de les cases de Gràcia.
ResponEliminaUf! si és difícil us queixeu i és fàcil també. Efectivament,Picasso ja sabeu qui era, en Nonell suposo que també, en Gargallo a més d'amic és qui els va fer i en Reventós era arquitecte i entre d'altres coses va fer el Poble Espanyol.
ResponElimina