Carlos Fuentes
Ahir va morir un mite. Almenys per a mi ho ha estat i crec que per a molts més. No faré ara una semblança bioggràfica que, en l'era d'Internet podeu trobar molt fàcilment.
Vaig descobrir Fuentes l'any 66 i recordo perfectament l'enlluernament que em va produir la primera novel·la seva que vaig llegir. No recordo el nom però era sobre Juana la Loca. Una meravella que em va trasbalsar i em va fer veure com en la història hi ha moltes històries i que les històries les fan els novel·listes i acaben sent molt més autèntiques que la història "canònica". Mai no hi hi ha una veritat absoluta i tot és segons ho vulguem veure.
Carlos Fuentes era i donava la imatge, d'home culte, refinast, educat i interessantíssim. Sempre que he llegit o m'han preguntat a qui m'agradaria poder conèixer, mai he dubtat que Carlos Fuentes seria un d'ells. La intel·ligència en estat pur. Ja no hi soc a temps, quina llàstima però sempre ens quedaran els seus llibres.
"Toda gran obra literaria nos propone la salvación mínima de la palabra. Toda gran obra literaria nos propone imaginar. Tenemos un pasado que debemos recordar. Tenemos un porvenir que podemos desear".
ResponEliminaCarlos Fuentes.