L'arpa i les seves vibracions, 187

Ahir Sant Ponç i avui Sant Pancraç. Tots hem vist petites figures d’ell a casa de coneguts i a diverses botigues , al meu barri el tenen en un raconet a la bodega, a la fleca i a la farmàcia. Petita figura de guix que representa un adolescent vestit amb túnica verda, un mantell vermell i que aixeca el dit índex de la mà dreta, mentre a la mà l’esquerra aguanta un llibre obert i una palma, símbol del martiri, al cap una corona daurada de llauna, calça sandàlies romanes. La historia dels dos sants és similar. Pancraç, noble pagà originari de Frígia (Àsia Menor) es torbava a Roma on fou batejat, l’emperador Dioclecià volia emportar-se’l a palau , sempre que renuncies a la seva fe, al no cedir el van decapitar. De nit, alguns cristians se’n van endur el cos i el van sepultar a la Via Aurèlia. Segons la tradició era el dia 14 de maig del 305, sols tenia 14 anys. Se’l considera advocat dels que busquen feina i el seu nom esdevingué popular a molts indrets dels Països Catalans, també a Anglaterra. A casa nostra la devoció popular ha traduït en “salut i feina” la seva petició. La meva mare m’explicava que li demanaven treball; ella i les seves germanes eren modistes, fins que un dia algú no els hi va pagar la feina feta, uns vestits de festa,des de llavors pregaven així: Sant Pancraç que tinguem feina i que ens la paguin. La manca de treball que comporta la crisi i, les retallades a tots nivells, propicia que molta gent busqui una intercessió o una via d’esperança i, ompli els altars on es venera la figura del sant amb espelmes i llantions , sols cal que aneu al seu altar de la Catedral,per tant un sant de molta actualitat.