LA TRESCA I LA VERDESCA

Adriana Lecouver , també una pel·lícula de l'any 1938

Aquesta ha estat una setmana una mica frustrant. Coses que m'han fallat, despistes meus, caminades sense rumb ni finalitat que m'han deixat els peus com aquestes sabates arrodonides de sota, cinema que no m'ha agradat... Però és clar, si, alguna cosa bona hi ha hagut encara què. Ahir vaig anar a veure Adrianne Lecouver al Liceu. No és que sigui el tipus d'òpera que  m'agrada però és veritat que les veus esplèndides de Fabio Amilato (que va haver de substituir Roberto Alagna a mitja funció per indisposició), de Joan Pons, de Bàrbara Fritolli, Dolora Zajick  i els altres em van interessar de seguida malgrat l'enrenou i els embolics dels dos primers actes tot i l'explicació escrita. Es tracta d'un clàssic envitricoll de cartes creuades i amors que sí però no i tot acaba molt malament. Dit això el que més em va agradar va ser la història del teatre dins el teatre. La protagonista és una actriu -real- i actua al teatre, tot va al seu voltant, es fan obres de teatre i les intrigues es solventen o plantegen en mig de l'ambient teatral molt aconseguit. El vestuari és també una meravella i tots actuen molt bé. Per això finalment em vaig reconciliar amb l'obra. Això només és una apreciació personal i intransferible. Si voleu els tecnicismes, segurament la Maria Teresa els explicarà. Jo només soc una espectadora parcial.
Ah un aclariment, els noms dels cantants, naturalment, els he tret del full informatiu però no posaria les mans al foc que siguin aquests, no queda massa clar o sigui que declino responsabilitats

Tinc moltes coses per explicar-vos però avui estic com els avis: molt ocupada, molt ocupada. 

Malgrat això us envio un Enigma- crec que molt fàcil, però... On i què és ?