LA TRESCA I LA VERDESCA

Ja he tornat. Aquests dies encara que no hagi pogut escriure res, he pensat en vosaltres. Totes les coses que veia se'm convertien en ganes d'escriure, però amb gran frustració perquè era massa la feina i estava en un continu de mare què, com, on? per part dels meus fills. Hem pencat tots com a bèsties i de mica en mica la casa sembla que comença a no fer tan mala cara: és un malalt greu i crònic però que poc a poc remunta i esperem que not i amb agulles s'aguanti fins que ens la puguem treure de sobre. 

De temps? suposo que com vosaltres, amb una mica de tot. El matí les gotes de rosada deixaven el jardí com una capa de marajà de l'ïndia i he anat reaprenent el comportament i el llenguatge dels núvols que no és pas el mateix que a Saifores, ni de bon tros. També he pogut fer alguna passejada i redescobrir la prada secreta, el pont de les fades, el camí de les aranyes, collir la primera branca de ginesta... i també anar a comprar pintura, coses a la ferreteria, bombetes mil etc. Però ha estat un cap de setmana molt ben aprofitat. He pintat, he fet llistes, dinars, sopars, neteges, imaginat i sobretot pujat i baixat escales. Quan ets a dalt, el martell és abaix, si puges al tercer et cal el flexo, o la llibreta de llista que algú sap que l'ha deixat a la cuina, semblava un joc de disbarats però en viu. La pregunta dels dies ha estat: algú ha vist...? El resultat però, comença a valdre la pena. El David, la Meri , la Teresa  i jo hauriem d'anar a un balneari per recuperar-nos però com que no pot ser, suposo que amb paciència i dutxes calentes ens anirem refent.

He llegit els blocs d'aquests dies però no em veig amb cor de fer comentari a tot. N'envio un de global ple d'interès i contenta de tot el que expliqueu.