ADRIANA LECOUVREUR
Faig un afegitó al relat de la Mª
Dolors del dia 18, de l’òpera Adriana Lecouvreur, jo la vaig veure diumenge a
la tarda i subscric tot el que ella ens comenta. Sols intentaré ampliar una
mica el que vaig veure i sentir. La fotografia que he triat és per visualitzar
el que ella diu d’una historia de teatre dins el teatre, l’escenografia és el
resultat de la coproducció entre “Gran Teatre del Liceu, Covent Garden de
Londres, Staatsoper de Viena, Opéra de Paris i San Francisco Opera” amb aquesta
aportació de teatres famosos, el resulta és extraordinari. El vestuari magnífic.
Els cantants que jo vaig sentir era un “altre grup”, tinc entès que la representaven tres grups diferents, segons la qualitat de les veus, els de
diumenge eren “els populars” però ho van fer molt bé: Micaela Carosi va cantar
la Adriana, Carlo Ventre el paper de Maurizio i Stefano Palatchi el del Princep
de Bouillon, tot animat amb personatges mitològics, còmics i ballarins,
repartit en quatre actres i amb una durada de 3 hores, 20 min. Amb ells, l’orquestra, i el cor ambdós titulars del Liceu, gaudirem d’un agradable espectacle.
Igual que ahir amb l’Auditori, aquesta actuació era l’última del meu abonament del Liceu, em caldrà esperar el
que ens oferirà el setembre de programació, amb les noves retalla-les i els nous
preus; ja us ho faré saber.
Bé, Mª Dolors, ja veus que entre les dues hem completat un escrit. Aprofito el blog avui per felicitar-te en el teu aniversari, juntament amb tota la gent que ens llegeix que ja és molta. FELICITATS !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada