L'arpa i les seves vibracions, 496

Entrada  Queen's Gallery, Buckingham Palace

CANALETTO Y EL ARTE DE VENECIA

Dirigida per David Bickerstaff

Durada 85 minuts

El documental, que sobre el Canaletto vam veure el dimarts passat, difereix dels anteriors. Així com en els altres, les obres, estan cedides per diversos museus, en aquest últim, provenen d’un de sol. És possible que d’aquesta manera, el públic, es faci més cabal de les obres de l’artista.

Giovanni Antonio Canat

Giovanni Antonio Canal, popularment Canaletto, va néixer a Venècia. És conegut pels seus quadres, on plasma la Venècia del segle XVIII, realitzades amb exactitud, precisió i lluminositat, al mateix temps també va pintar els anomenats “capricis” combinant realitats i arquitectura de fantasia.

Capricis, realitat * fantasia

La Queen’s Gallery, exposa les pintures, gravats i esbossos que Canaletto va fer al llarg de la seva vida, concretament a Venècia, llocs que han esdevingut immortals, com les minucioses pintures del Gran Canal des del pont de Rialto, fins a la Piazza San Marco i del Palazzo Ducale, a l’Esglèsia de Santi Giovanni i Paolo.

Piazza San Marco

Canaleto va morir pobre, no així el seu marxant,  Josep Smith, cònsol britànic a Venècia, que es va fer riquíssim. Smith al final de la seva vida va decidir vendre tota la col·lecció que havia anat comprant a Canaletto. El valor era tan alt, que només la va poder adquirir la Corona anglesa. El 1762, el llegat passa a ser de Georges III, enriquint així la Royal Collection. Això explica l’estreta relació del Canaletto amb la ciutat on va viure. Per tant la col·lecció més gran del món no és a la seva ciutat natal, sinó a la Gran Bretanya.

Gran Canal

Més de 200 pintures, dibuixos i impressions que exhibeix la Queen Gallery, ens ofereix l' oportunitat d’entrar a dues residències reials, el Palau de  Buckingham i el Castell de Windsor, per saber més sobre l’artista, i Joseph Smith, l’introductor del Canaletto a la Gran Bretanya, on va acceptar anar-hi ja gran per canviar de panoràmica. Al no trobar-s’hi  còmode al poc temps retornà a Venècia on va morir.

                                                         VENÈCIA a tutti ple.  

A la tarda una amiga em convida a la Filmoteca a veure la projecció de Muerte en Venecia, pel·licula dirigida per Luchino Visconti el 1972, protagonitzada per Dirk Bogarde i Silvana Mangano i l’adolescent Tadzio. L’Auditori de Barcelona  promociona amb aquesta invitació el concert del pròxim  diumenge, interpretaran la cinquena simfonia de Malher.

A la pel·lícula, el quart moviment de la simfonia, l’Adagietto, sona en nou ocasions, iniciant-se tímidament per convertir-se amb majestuositat i bellesa en el personatge principal.

Ja veieu, casualitats de la vida, dia complert per gaudir al matí de pintura, dibuixos, i esbossos de Canaletto i a la tarda amb cinema i música de Malher.

                                  

Protagonistes Muerte en Venécia