LA VALL DE NÚRIA
Un any més pugem a Núria, a
l’escapada tradicional de cada estiu quan ve la meva germana a Barcelona.
Acompanyades de dues amigues agafem el cotxe amb el desig de deixar la calor endarrere
i anar cap a la Vall tan estimada.
Deixem enrere Vic, Ripoll,
Campdevànol i Queralbs on aparquem el cotxe en una gran àrea. Sortosament, només
es pot pujar a Núria amb cremallera.
El temps ens acompanya; sense
pluja de dia, i si a la nit que cau una pluja fina que ho deixa tot ben mullat.
Encara, queden moltes congestes que ens apressem a fotografiar.
Just a l’arribar ens trobem
els parterres plens de la flor emblemàtica de la Vall de Núria, el marcòlic
groc, que floreix entre juny i juliol. Donat que els altres anys al anar-hi a
l’agost no podíem veure-la, enguany ens fa molta il·lusió trobar-la tan
abundantment.
A la secció de llibres de la
botiga, en comprem un que parla de la flora i fauna de les muntanyes de Núria i
d’aquest entorn. Ens assabentem de curiositats, algunes desconegudes. El
marcòlic groc , anomenat també lliri del Pirineu, (lilium pyrenaicus), es troba
entre 1500 i 2000 metres, en zones subalpines del Pirineu. Pot arribar al metre
d’alçada. Les seves flors que neixen de cap per vall, tenen sis pètals de color
groc amb taques brunes i les seves fulles són ovals en grups de cinc al llarg
de la tija. Us penjo la foto que no per coneguda, perd bellesa.
En quan a les muntanyes,
s’anomena l’Olla de Núria l’espai entre set pics: Fontalva, Embut,
Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus i Fontnegre. El nostre poeta Maragall en
diu “la plana més bella” i realment ho és.
Kilian Jornet, ens diuen que
fa el recorregut de l’Olla per entrenar-se abans de participar, en altres
països, en curses més importants.
Les nostres caminades de cada
matí fan riure al costat dels grups d’excursionistes i escaladors que des de
l’hotel o del càmping programen cada nit pel dia següent, la seva ruta. Això, a
nosaltres, no ens treu el gaudi de mirar amunt i veure l’alçada i bellesa de
les muntanyes. Des del pla veiem, al fons, el Pic d’Eina de 2786 m. Noufonts de
2861, Coll d’Eina de 2682 i el Puigmal més amagat de 2910 m.
Al pla, els cavalls i vaques
ens fan companyia, pasturen en llibertat tant uns, com les altres. Fa poc que
han parit i les vaques, porten al costat els vedells que aprenen a trepar i les
eugues els pollins que els segueixen amb les potes, encara maldestres.
Com experiència bonica
m’emporto la impressió que em va fer un capvespre, sentir el silenci total. Em
trobava sola passejant al voltant del llac, cap persona, cap gos, cap soroll,
l’aire quiet i el cel sense núvols, només el silenci total i absolut.
Retorno al poeta Joan Maragall
Verge
de la Vall de Núria
Voltada
de soletats
Que
inmòvil en la foscúria
I
en vostres vestits daurats,
Ohiu
la eterna cantúria
Del
vent i les tempestats:
Verge
de la Vall de Núria,
A
Vos venen les ciutats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada