MÚSICA DEL RENAIXEMENT A CATALUNYA
Assisteixo, amb els amics al
concert a l’aire lliure en el marc incomparable de l’espai barroc i
acústicament privilegiat de la antiga
Casa de Convalescència, seu des de fa molts anys de l’Institut d’Estudis
Catalans.Gaudim d’una nit en que la temperatura és molt agradable.
El secretari general de l’IEC,
Romà Escalas, fa la introducció de l’acte i ens presenta el programa, que
durant els mesos de juny, juliol i novembre,
serà un cicle de concerts titulat ”Música al claustre: cobles i capelles”.
Avui és un conjunt vocal,
especialitzat en música del Renaixement, que interpreta un programa centrat en
compositors de l’escola catalana. Així, hem pogut sentir peces de Joan
Cererols, i obres poc conegudes de Vila,
Alberch o Cabanilles, entre altres.
De Canendi Elegantia, el grup
d’avui, està compost de vuit cantants masculins; dos contratenors, tres tenors,
dos baixos i Francesc Garrigosa, tenor i director del grup. En la segona part
Jordi Ribell al clavicèmbal .
A destacar per la seva bellesa
el Magnificat a 4 de Pere Vila, que prové d’un manuscrit de
la catedral de Tarassona (1465/1538), i que De Camendi Elegantia ’ha reestrenat
enguany després de 500 anys I que ens ofeix en primícia, ja que feia cent anys
que no es cantava.
La resta del programa, obres
en la seva majoria religioses, Pueri hebraeorum, Ave maria, O vos omnes, que es
cantaven en les esglésies i algunes de profanes, tan en llatí com en castellà i
la d’El bon jorn , (ensalada renaixentista).La seva temàtica s’inscriu en el
cicle de Nadal. A traves d’un fil narratiu, diversos pastors relliguen un
seguit de cançons i villancets en català, castellà i occità, rubricats per una
salmòdia llatina. Mitjançant la recreació musical d’un estil costumista i
pseudo popular , l’autor cercava d’apropar l’evocació del misteri del Naixement
als fidels que omplien el temple desprès de la Missa del Gall. A Mateu Fletxa
de València li devem aquesta deliciosa peça composta durant el segon terç del
segle XVI
Per acabar tres peces de Joan
Cererols: Al amor que viene, !Alarma! Toca el amor, i !Ay, que dolor!.
La musica que hem escoltat
aquesta nit, ens confirma que la permanència dels repertoris han garantit que
els termes de cobla i capella
mantinguin, encara avui, el significat original com a testimoni de la seva
identitat.
De Canendi Elegantia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada