15
d’octubre, Santa Teresa, és diumenge. S’escau que és el meu sant i al Liceu,
representen una òpera de Verdi que no conec, Un Ballo in maschera. Em fa goig i
m’autoregalo la entrada.
Decisió
encertada.
Melodrama
en tres actes, música de Guiseppe Verdi i llibret de Antonio Somma. Es va
estrenar per primera vegada el 17 de febrer de 1859 al Teatre Apollo de Roma.
Durada 3 hores i 15 minuts, amb dos entreactes.
Com
la majoria d’òperes, la trama es mou entre enveges i conspiracions. Passions
amoroses, gelosia, venjances i el perdó final, en una obra mestre, que va
despertar les ires i prohibicions de la censura del moment obligant al
compositor i llibretista a fer canvis; en principi, l’acció passava a la Suècia
de Gustau III. Es va haver de traslladar al Boston del governador Riccardo. (
El temps no canvia, la censura, és
encara vigent,segueix a casa nostra). La nit, la lluna i el mar, són els
elements principals d’aquest drama que esdevé l’òpera més atípica d’un Verdi ja
consolidat.
Ultrica, fetillera, Dolora Zajick |
Excel·lent
muntatge sota la direcció escènica de Vincent Boussard que, si en els dos
primers actes es minimalista, intimista, d’estètica fosca i misteriosa,
quasi tètrica, en el tercer acte és tot color,
en l’escena del ball de màscares. El vestuari de Christian Lacroix, que fuig
del concepte moda, per passar al vestuari de teatre.
Direcció
musical a càrrec d’un veritable
especialista com és Renato Palumbo, que va comptar amb un repertori de veus de
luxe. Dolora Zajich, mezzosoprano nord-americana, especialitzada en personatges
de Verdi, i el gran tenor líric, Piotr Beczala, polonès. Poder sentir els dos
en un mateix repertori és un regal que es dóna molt poques vegades.
Dolora Zajich i Piotr Beczala |
La resta de cantants com Marco Caria, baríton, en el paper d'espòs d'Amelia; Elena Sancho, en el paper de patge de Ricardo que ens va captivar amb la seva veu de soprano lirico-lleugera i ambla interpretació de patge entremaliat; la resta, cada u en la seva tessitura, excel·lents.
Coprodució del Théâtre du Capitole de Toulouse i el Staatstheater Nürnberg.
El cor del Liceu va ser acompanyat per VEUS-Cor infantil Amics de la Unió.
En resum, una tarda màgica de música i teatre, que per unes hores ens va fer oblidar tota conjectura política que deixem a La Rambla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada