L'arpa i les seves vibracions, 463

Si tocar un instrument de corda amb virtuosisme és difícil, ho és més quan els músics ho fan fora del context habitual, drets i movent-se contínuament per l’escenari. Desconcerto arriba després de representant-se durant un mes a l’Edinburgh Festival Fringe.

És l’espectacle que vam veure diumenge al Teatre Condal. pensat i crear per Jordi Puntí i Carles Coll, per acostar-se i endinsar-se al gran públic en la música clàssica mitjançant una experiència única, hibrida, fruit de l’encreuament impossible del ritme i de l’expressivitat del teatre del gest, de la delicadesa dels autors clàssics i de la dificultat de la seva interpretació, i tot amb virtuosisme, imaginació i rialles. Una proposta dels grans temes de la musica clàssica, des-sacralitzada amb moviment, acció, gest i humor.

Això va ser el que ens va presentar Jordi Punti i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, dirigida per Carles Coll Costa.

Tretze músics actors ens van seduir amb un repertori que ens va deixar, a tots astorats. Molta acció i moviment. Les cadires, imprescindibles en el format de concert, desapareixen de l’espai escènic en una clara acció i mostra d’intencions, un nou repte, que aconsegueix un resultat virtuós i lúdic de l’espectacle.

Quan s’aixeca el teló els musics són sorpresos mentre esperen l’arribada del Director. Van fent la seva presentació, amb un tros de partitura d’un clàssic de Mozart, amb característiques musicals de  diferents països i continents.

De sobte entra el Director i s’inicia una lluita entre el seu repertori i el de l’orquestra que, d’una manera festiva i desenfadada, es van alternant les dues propostes una, la de la partitura original que marca el Director i l’altra les variacions i improvisacions dels eixelebrats músics, tot entrellaçat en uns moviments entre ells i els seus instrument, violins, violes, violoncels i contrabaixos.

Durada de l’obra una hora i quinze minuts, que es va fer curta de tan engrescats que ens tenia.