El vi es diu que és consol i alegria (si es pren en la seva justa mida, és clar. Tot l'estiu passat varem estar sentint la matraca d'uns bulldozers i tractors, tot el dia en dansa als camps de sota de casa a Saifores. Ara el resultat és aquest. Crec que anirem servits d'alegria i ben consolats tot i que a tots ens agradaven més els camps antics que amb les seves pendents, ondulacions i diferències feien més viu el paisatge. Però és el progrés. Que hi farem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada