NEPAL
 |
| Ulls de Buda |
 |
| Pagoda Swayambut |
 |
| Estat actual |
Pena, tristesa i preocupació és
el que sento seguint els esdeveniments del que passa al Nepal. Records, molts
bons records de la meva visita a aquest país. Comparo les fotografies d'avui als
diaris, amb les que tinc a l'àlbum del viatge i res tornarà a ser igual per
aquesta terra i la seva gent.
El 4 de març del 2001, sortíem de
vacances un grup de la colla. Destí l'Índia amb extensió al Nepal. Un viatge
curosament preparat amb el desig de conèixer els dos països. Encapçalament d'aeroports:
Barcelona, Madrid, Ginebra, Mustat
(aterratge d'urgència per un possible infart d'un passatger), Amman i, arribada al de
Delhi. Desprès d'uns dies de voltar pel nord de la l'Índia, volem des de Benarés al Nepal, un vol plàcid
d' una mica més d'una hora que ens deixa a
l'aeroport militar de Kathmandu.
Durant el viatge vaig fer un
petit diari i ara en trec unes notes. El 2001 ens trobem en un país de 145.391
km. de territori, poblat amb 23 milions d'habitants. Moneda la rupia nepalí que
al canvi nostre va resultar a 2,50 pts. Ens movem amb un cotxe i un guia que
ens acompanyaran cada dia.
Avui no intento explicar el
viatge, un dels més bonic i interessant que he tingut la sort de fer. Potser un
altra dia ho faré al meu estil, comentant
la geografia i les vivències. Ara sols tinc
records per les persones que ens van atendre, guia, xofer, cambreres i
recepcionistes d'hotel i, tants i tants en qui parlarem i compartiren. En l'àmbit
religiós a les persones que ens deixaren trepitjar els seus temples, estar al
costat dels monjos en les seves pregàries i viure una mica la seva profunda
espiritualitat.
Visitarem les ciutats de Patan,
Bhadgaon, Kathmandu i Bodnath. En elles recorreguérem
Pagodes, temples, places, carrers, deus i deesses, una d'elles vivent, la
Kumari de Katmandú, una nena que sols surt quatre dies a l'any en una processó.
Ens va fer l'honor de sortir uns minuts, darrera d'una finestra del palau, previ entregar al seu tutor, una
suma de rupies com a compensació. L'arquitectura nepali en general esta feta de
maons vermells, fusta i finestres amb gelosies i timpans el·líptics.
La Pagoda Swayambut, té 2.500 anys d'antiguitat, una estela allí escrita ens diu que "Els ulls de Buda miren
sempre amb compassió". la gent hi penja banderoles, o bé d'acció de
gracies o per fer peticions, el vent les puja fins el cel. Cada u de nosaltres
en va deixar una, en la meva vaig escriure
pau.
Al telenoticies nit d'ara mateix donen la xifra de cinc mil de
morts i uns vuit mil ferits. Xifra que anirà
pujant en els propers dies. Ho seguiré amb tristesa. Com els hi queda el país?
Què serà d'ells? Les meves fotografies deixen de ser reals, quasi res del que
vaig veure existeix, ara tot és pols i runa.
 Monjos pregant  |
| La petita Kumari, ara ja una adolescent, seguirà viva o estarà sota enderrocs. |
Segons els geòlegs les plaques teutòniques que es freguen sota la terra van construint l'Himàlaia, forces que van configurant les muntanyes en milions d'anys.
Hi ha dies que sembla mentida que el món segueixi voltant i el sol sortint. I també que el nostre cervell o el cor o no sé què, pugui contenir el record de tant.
ResponEliminaLa natura a vegades és cruel i no ens en fem càrrec fins que hi han esdeveniments com aquests. Sempre penso en els que sofreixen aquests incidents. La vida ens canvia en segons. L'home és francament vulnerable.
ResponEliminaVaig pensar en tu i en la filla i neboda d'una cosina que van ser-hi fa 2 anys. El dolor és colpidor però quan es coneix l'indret i com molt bé dius tu, la gent, no hi ha consol.
ResponElimina