De tant en tant , molt de tant en tant, el diari ens ofereix un respir en mig dels horrors, les angoixes i els desastres; alguna cosa que pertany a la vida "normal" i que per uns moments descansa l'esperit. Avui trobo la notícia (llàstima que només sigui això) que un grup de persones s'ha proposat repartir cada dimecres, vint cartetes amb un missatge amable. Es poden trobar als llocs més impensats de la ciutat i el premi és un somriure intern, un pensament adreçat a qui no coneixes i que vol compartir una mica d'esperança o d'alegria. Direu, potser, que té un cert toc de cursilada, d'allò de mirar tots dos en la mateixa direcció. I potser teniu raó, jo també ho penso, però al fons del fons m'apunto a la idea i m'agradaria trobar una d'aquestes cartes. No com a col·leccionista de coses insòlites, ni perquè realment necessiti consol o companyia, sinó per seguir creient que la vida val la pena, sobretot per tot allò d'impensable, amable i humà, per les petites coses a la nostra petita i humana mesura..