L'arpa i les seves vibracions, 324

Recordeu ? la nostra era l'última taula.

Recordo molt bé a la Care Santos, va venir un matí a la nostra classe d'escriptura, llavors amb la Mònica de professora, quan ens reuníem a la sala polivalent de la llibreria i cafeteria  Laie del carrer Pau Claris, 85, ella era amiga de la Roser Munte, crec que és deia així, que també viu a Mataró, i que va ser qui la va portar. Va ser una alenada de escriptura nova i fresca, i tots vam coincidir que ens agradaria molt tenir-la sovint com assessora, cosa impossible per les seves moltes activitats. La he seguit amb més o menys regularitat per la radio on recomana llibres per adolescents i infantils. Crec recordar que era un programa de bastant entrada la nit.

Estic contenta de la seva ascensió amb el reconeixement d'un nou premi, s'ho mereix per "currante" i a més és de casa nostra.

En l'apunt de David Castillo, ahir a El Punt Avui, titulat "Una corredora de fons" deia que és una bona noticia que un premi tan despitat i eclèctic com el Ramon Llull - sovint Lara pare declarava que era una deferència cap a la Generalitat de Jordi Pujol - hagi anat a parar a un llibre de Care Santos. Malgrat la seva joventut, Santos ja és una corredora de fons de la literatura, en castellà i català, amb més de vint-i-cinc títols publicats".

Bé, doncs, eclèctic o no, visca el nostre Ramon Llull i visca la nostra Care Santos, ara amb "Desig de xocolata", caldrà esperar la seva publicació per comprar-lo.