dilluns, 7 de gener de 2013

LA TRESCA I LA VERDESCA

Acabats els fastos, les feines i les mandres ja torno a ser aquí, a punt pel que vingui. Com que avui no tinc gaire temps, aquí va un verset fet el dia de cap d'any a la tarda, precisament.

Cap d’any

La pau de l’hivern
és un silenci blau
entre les branques de l’avellaner.
Un sol  net que escalfa
deixant passar, de tant en tant,
un raig de fred.
És un avió que escriu
una carta a l’infinit
amb ratlla blanca;
ocells que busquen, sense piular,
mentre una tórtora els acalla.
La pau de l’hivern
és un llibre en mà i la llar encesa,
escoltant la tarda
que callada, passa.

3 comentaris:

  1. Sí, la pau és això i quasi el comble de la joia.

    ResponElimina
  2. Quan poblicaràs el llibret dels teus poemes? En guardo uns quants de preciosos.

    ResponElimina
  3. Qui tingués una bona pau d'esperit... ¿Vols dir que és voluntària? En tot cas, el teu poema en dóna, de pau.
    Manipulant he perdut els comentaris, he hagut de fer el blog de nou i el dibuix sense sortir. Ja en parlarem. Sóc maldestra.

    ResponElimina