Ahir, varem tenir la sessió mensual del CLUB DE LECTURA DE NOVEL·LA BARCELONINA. Varem comentar el llibre NO LLAMES A CASA de Carlos Zanon, amb la presència de l'autor, un home de 47 anys, advocat penalista de professió i alhora, poeta, guionista, articulista, crític literari i autor d'alguna canço. També ha participat com a introductor d'autors a la Setmana de La Barcelona Negra i com a jurat.
Va ser una vetllada força interessant amb molta participació del assistents que discutirem si la novel·la es podia considerar del gènere novel·la negra, cosa que l'autor, algunes de les vint-i-cinc persones que hi erem i jo mateixa trobàvem que si que ho era. Ens va dir que els seus referents literaris són Patricia Higsmith, John Updike, Marsé, Lehane, Baudelaire, Julián Ibañez i va agraïr la referència a Jim Thompson que li va fer el coordinador del grupo.
Actualment, està escrivint una nova novel·la i treballant el guió de "No llames a casa" que dirigirà Daniel Calparsoro.
La novel·la te uns inicis un pèl lents (pel meu gust) però després agafa volada i te un final força sorprenent. Bruno, Raquel i el germanastre d'aquesta, Cristian, sembla que han trobat un negoci que els traurà de la misèria, de dormir al carrer, als parcs o als caixers automàtics. Bruno controla el negoci, Raquel porta la comptabilitat i Cristian el treball de camp. Es tracta de vigilar homes i dones adùlters i fer-los xantatge. En Max i la Merche, amants, són dues persones casades. Un día es troben en un local de cites on lloguen una habitació. En Cristian segueix a en Max fins el cotxe i anota la matrícula. El joc ha començat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada