Llegeixo el diari i sense adonar-me vaig agafant fred. El punt àlgid, el que em fa aixecar i pujar la calefacció, és quan arribo a l'àrea Barcelona (BCN) i les notícies sobre la nostra Smart ciutat. Vaig ser la primera en cobejar un telèfon intel·ligent quan el meu fill em va dir un dia: pots quedar-te cinc minuts més doncs el teu bus no passarà fins les 19'30. Em va caure un tros de biscuit que estava berenant.

Ara llegeixo, esmaperduda i bocabadada, tot el que comença a funcionar o està a ple rendiment: 500 quilòmetres de fibra òptica (i jo, sense internet, sovint ), mesures controlades d'estalvi energètic (tanco la cale?), sistemes intel·ligents de rec, fonts d'aigua, recollida de residus... (més eficients que el nostre porter que a més a més és amable i "manetes"?), vehicles elèctrics, autentificació digital, implementació de serveis, automàtics, instal·lacions fotovoltaiques, autoproducció d'energia, sistemes de contemporització elèctrica, tecnologia contactless (?),  en fi mil coses més que m'omplen d'admiració i escepticisme.

I les eternes preguntes en peu:

d'ón venim?, qui som?, on anem?