Ja han arribat els dies de mil coses a fer i el temps que només s'arronsa. Coincidint amb tot això, vaga d'ordinador gran (en el qual habitualment treballo) que m'està dient que ja està tip d'avisar-me que vol plegar i jo m'entesto a no fer-li cas. Espero que una visita del Jordi el posi altre cop en "vereda". Ja, perdre tot el que allí hi tinc seria la cirereta del pastís (més aviat, pastel) en que s'ha convertit la meva vida últimament. Ara, als problemes d'oïda s'hi ha sumat un nou flemó. Tinc morro, no en sentit figurat sinó com un gos petaner. En fi, misèries. La meva mare, lúcida i una mica bèstia, deia que als vuitanta anys s'hauria de fer una gran festa per tots els de la quinta un bon xeflis, banderoles, trompetetes (per sentir-hi, ballaruga i etc. En acabar, pujarien a unes carrosses, ben guarnides i Rambla avall, acompanyats de la Banda Municipal i públic a les voreres saludant, cap al moll. I llavors, la gran bolcada cap a l'aigua i fora problemes! Encara no ho tinc decidit (tinc tres anys per endavant), però aquests dies hi penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada