divendres, 13 de desembre de 2013



L'agredolç de la realitat

Avui hem d'estar contents, per fi s'han unit forces per trobar la clau per obrir la porta de la llibertat. No oblidem que només és una porta i que el camí no és mai planer.
A mi, particularment em rasca una mica la primera de les dues preguntes i em pregunto: com es pot esdevenir, verb que indica- canvi- quelcom que ja ho és? O sigui, el vi pot esdevenir vinagre però no canviar en vi. Som o no som una nació? Es veu que jo estava a la inòpia. Intentaré deixar de banda la meva faceta preguntaire i seguir amb el també meu, pragmatisme habitual. Benvinguda entesa per començar a caminar.

1 comentari:

marisa ha dit...

...i mira que de bell antuvi -i en veient la fotografía que il·lustra el teu comentari- pensava que parlaries de les setrilleres que s'hauran de treure de les taules dels restaurants...