l'ENIGMA

Em referia al Pantocràtor i la resta de la capella de Bohí-Taüll que gràcies a la tècnica torna a reviure al seu lloc d'orígen i sense cap perill.
Es tracta d'una reproducció virtual que es  projecta al lloc d'on provenien. Les autèntiques segueixen estant al  MNAC a Montjuïc.
Ja sabeu que allí hi vaig ser durant molts anys, compartint espai el Museu de Ceràmica i el d'Art de Catalunya. Quan sortint, a vegades, per les sales del Museu em trobava aquells ulls tan potents, era com una mena de descàrrega, una pregunta al més fondo de mi mateixa. Sort que una mica més avall hi trobava aquella mà, que si bé pot assenyalar la voluntat d'alliçonament també pot ser la mà amable de l'ajuda. I sinó, en tot cas, tot plegat és d'una bellesa tan simple i autèntica que trasbalsa. Un llibre obert de comprensió immediata.
Tot hem llegit un dia o l'altre com les diverses pintures de l'art romànic del Pirineu van ser rescatades per a la seva salvació. Jo vaig tenir el privilegi de sentir-m'ho explicar pels mateixos que ho havien realitzat i també fet la restauració. Veure l'àlbum amb les fotos del moment mentre anaven comentant no sols els detalls tècnics sinó també les seves vivències i les mil i una anècdotes era molt emocionant. Entre això i les recerques d'arques perdudes, molt poc a veure. I sempre l'excel·lència en favor de l'autenticitat. Un autèntic privilegi.