dimecres, 4 de desembre de 2013

L' arpa i les seves vibracions, 313

 Fotos  de la trobada dels congressistes  dins la Nuova Aula del Sinodo Città del Vaticano.  

Avui va de fotos i anècdotes del Congrés de Roma, no tot ha de ser seriós. Dins de  la logística  va ser el primer any, que tinguérem un servei de càtering amb bufet lliure pel dinar, al preu de 20 €. (el servei de pausa cafè  o beguda freda, amb pastissets italians se servia a mig mati i a mitja tarda i, entrava dins la matricula). 


Aquesta comoditat va servir per no tenir-nos que desplaçar fora del Vaticà com fèiem sempre, cada u allí on volia,  i dinar amb altres congressistes. Les taules ben parades i decorades amb flors eren rodones i per deu comensals. Nosaltres érem tres,i oh sorpresa! els quatre senyors del nostre costat parlaven català, eren metges, un de Vilassar, l'altre de Mataró i dos acompanyants, tots molt agradables, ens va fer gràcia la coincidència i xerra que xerra; els altres tres seients els van ocupar tres personatges de pell molt negre, elegants, molt educats i seriosos que amb un anglès correcte intentaren establir conversa, no entenien altre idioma i entre ells parlaven potser ugandès, totalment  inintel·ligible per nosaltres .Es presentaren com el Prof. Paul George D'Arbela i la seva esposa Rose-Margarite D'Arbela, i l'altre un investigador que vivia a Kampala, la capita d'Uganda ens va aclarir.
Al matí havia presentat una ponència sobre "Azione preventive e potenziali vantaggi del progresso tecnologico". El presentaren com  el  professor Paul George D'Arbela, metge cardiòleg, President de la Facultat de Medicina de la Universitat Catòlica "Martiri dell'Uganda" de Kampala.
Si us explico la història és per mostrar-vos el pentinat de la senyora, sens dubte el més elegant de totes les dones que hi assistíem, era d'un cabell negre lluent i sa, treballat amb dotzenes de trenetes primíssimes que des del front li queien cap el clatell per acabar recollides en un elegant monyo. Ens poguérem entendre amb el seu anglès molt tancat   i el meu molt deficient i, deu ni do el que vàrem riure i comunicar-nos; amb la confiança del moment vaig demanar-li retratar el seu bonic pentinat i va accedir contenta, mentre el seu marit em retratava a mi fent la foto de la seva esposa, així que ves per on em veuran a l'Àfrica. No sé perquè ha quedat de color plata, ja que era un cabell negre atzabeja.
Rose-Margarite d'Arbela

Professor  d'Arbela i cardenal Zygmunt Zimowski
Filigrana de trenetes
Uganda i Catalunya




3 comentaris:

marisa ha dit...

Com és que una trobada tan important te poca anomenada a casa nostra?

Maria Dolors Giral ha dit...

Ha! ai Marisa, tu sempre amb el lliri a la mà.

Marta ha dit...

Quin contrast de colors! Una blanca i rossa i l'altre ben fosca!
El pentinat fantàstic. No ha quedat tant negre per influència del flash. Ah, el porter del Barça Pinto, encara no se l'ha fet :)
M'ha agradat l'apunt!