Fotos de la trobada dels congressistes dins la Nuova Aula del Sinodo Città del Vaticano.
Avui va de fotos i anècdotes del
Congrés de Roma, no tot ha de ser seriós. Dins de la logística va ser el primer any, que tinguérem un
servei de càtering amb bufet lliure pel dinar, al preu de 20 €. (el servei de
pausa cafè o beguda freda, amb pastissets
italians se servia a mig mati i a mitja tarda i, entrava dins la matricula).
Aquesta comoditat va servir per no tenir-nos que desplaçar fora del Vaticà com fèiem
sempre, cada u allí on volia, i dinar
amb altres congressistes. Les taules ben parades i decorades amb flors eren
rodones i per deu comensals. Nosaltres érem tres,i oh sorpresa! els quatre
senyors del nostre costat parlaven català, eren metges, un de Vilassar, l'altre
de Mataró i dos acompanyants, tots molt agradables, ens va fer gràcia la
coincidència i xerra que xerra; els altres tres seients els van ocupar tres
personatges de pell molt negre, elegants, molt educats i seriosos que amb un
anglès correcte intentaren establir conversa, no entenien altre idioma i entre
ells parlaven potser ugandès, totalment
inintel·ligible per nosaltres .Es presentaren com el Prof. Paul George
D'Arbela i la seva esposa Rose-Margarite D'Arbela, i l'altre un investigador
que vivia a Kampala, la capita d'Uganda ens va aclarir.
Al matí havia presentat una ponència
sobre "Azione preventive e
potenziali vantaggi del progresso tecnologico". El presentaren com el
professor Paul George D'Arbela, metge cardiòleg, President de la
Facultat de Medicina de la Universitat Catòlica "Martiri dell'Uganda" de Kampala.
Si us explico la història és per
mostrar-vos el pentinat de la senyora, sens dubte el més elegant de totes les dones
que hi assistíem, era d'un cabell negre lluent i sa, treballat amb dotzenes de
trenetes primíssimes que des del front li queien cap el clatell per acabar
recollides en un elegant monyo. Ens poguérem entendre amb el seu
anglès molt tancat i el meu molt deficient i, deu ni do el que vàrem riure i comunicar-nos; amb la confiança
del moment vaig demanar-li retratar el
seu bonic pentinat i va accedir contenta, mentre el seu marit em retratava
a mi fent la foto de la seva esposa, així que ves per on em veuran a l'Àfrica. No sé perquè ha quedat de color plata, ja
que era un cabell negre atzabeja.
 |
| Rose-Margarite d'Arbela |
 |
| Professor d'Arbela i cardenal Zygmunt Zimowski |
 |
| Filigrana de trenetes |
 |
| Uganda i Catalunya |
Com és que una trobada tan important te poca anomenada a casa nostra?
ResponEliminaHa! ai Marisa, tu sempre amb el lliri a la mà.
ResponEliminaQuin contrast de colors! Una blanca i rossa i l'altre ben fosca!
ResponEliminaEl pentinat fantàstic. No ha quedat tant negre per influència del flash. Ah, el porter del Barça Pinto, encara no se l'ha fet :)
M'ha agradat l'apunt!