Fast- m  Ostentació de magnificència. Luxe extraordinari. Així ho defineix el Diccionari d'Estudis Catalans.
I ara a què ve això? em direu. Doncs al casament d'aquests índis de la India, que aquests dies ha tingut lloc (ampli i folgat) a Barcelona.
Sempre s'ha sabut que a Catalunya, els diners han procurat dissimular-se. No per qüestions del fisc sinó per aquelles coses del tarannà. Tothom sabia qui era ric i no calia que ho demostrés. La prudència era ben vista. Però es veu que aquestes apreciacions meves són una mostra més que la meva avançada edat em situa fora del món.
Segurament aquest bombo i platerets desplegats pels "mitjans" aquests dies són l'expressió, més enllà de la lògica curiositat, de l'afany recaudatori o inversor dels nostres governants que ja es freguen les mans pels beneficis que a llarg termini es poden derivar d'un coneixement de la ciutat per part de la gent dels calers- almenys els sonarà la paraula Barcelona.
La nostra involuntària educació nacional catòdica (que enrampa) m'ha fet recordar un cop més quan Esaú, famolenc, va canviar la primogenitura a Jacob, per un plat de llenties.
La preguntaire, que no té cap botiga al Passeig de Gràcia i que per sort el MNAC se'l coneix molt bé,  es pregunta: valía la pena?