Aquesta foto és des de Pleuna, a Sant Julià. No és tan espectacular com l'he vist a primera hora però no hi puc fer més. Des d'aquest punt no sabeu l'olor de la farigola tendra!  N'he collit i aquesta nit em faré unes sopes.

Un problema de baixants m'ha fet anar a Sant Julià.

Pel camí, tan conegut que ja no en faig esment, passat Centelles, de cop, esclatant de llum sobre la neu, el Pirineu. Si no fos que vaig en cotxe baixaria a fotografiar-lo per al meu particular calendari. Les muntanyes treuen un bon tros més que el nas per sobre els Cingles del Bertí i als seus peus, la boira, espessa encara, comença a voler aixecar cap. És un paisatge magnífic que veig només a batzegades. En arribar a Sant Julià, un fred net i contundent i la meva casa. En veure-la sempre tinc la sensació que és una gran caixa de records. La veig amb la llum  de la meva infància i em sembla sentir les veus i les passes que mai més no sonaran. Ara hi vaig tan poc que no em dona temps a fabricar records, tan sols és com un llarg esmorzar ple de magdalenes que assaboreixo amb delit.