NELSON MANDELA
Anunciada des de feia temps,la mort de Nelson Mandela, no ens ha agafat de
sorpresa. Tot el que es podia d'aquest home extraordinari ja ho han dit els diaris i les noticies d'arreu del món.
Voldria exposar la meva experiència del que es l'apartheid, això que sols
el vaig viure un dia, és una sensació molt trista. L'octubre de 2004 amb 5
amics, un guia i una furgonetes, férem un periple de més de 4.000 km. per
terres de Namíbia, un viatge inoblidable per terres africanes que encara
recordo. Viatjàrem per la sabana
africana, per zones muntanyoses característiques de plecs tectònics, pel desert
del Namíbia, pel Dead Vlei, trepitjarem la línia del tròpic de Capricorn. Ens anàvem
allotjant en tendes molt ben instal·lades al llarg del recorregut, amb aigua corrent
i serveis. Totes de propietat alemanya i
sempre amb servei autòcton, negres namibians , bons cuiners i pastissers, que
ens oferien dinars i sopars en Resorts decorats exòticament.
Una tarda arribarem al lodge Twyfeltontein, on férem una pujada a la muntanya
per veure els petroglifs, famosos per la seva antiguitat i molt ben conservats.
Tot seguit seguírem cap a OPUWO i, el guia ens acompanyà al Lodge Okahone una zona hotelera composta de diverses cabanes
on teníem reserva per per sopar i
dormir, amb la recomanació de no sortir del recinte sota cap excusa. Era un
apartheid pels blanc, és a dir una zona molt vigilada on per seguritat ens reclogueren
a nosaltres sis i uns pocs viatgers més.
Vaig obeir però desprès de sopar com que encara era clar, vaig sortir al jardí
on s'oïen els cants dels natius que vivien en casetes molt a prop de nosaltres i vaig anar fins a la
porta ben tancada amb reixa i forrellat. El guia sortí a renyar-me enfadat, em deia
que jo amb la meva pell blanca i curiositat els estava incitant i era perillós.
Amb aquesta experiència trista restarem tots callats i engarjolats allà dins
fins el dia següent que seguirem el viatge. Una tarda i nit que ens semblà etern i que servi per viure el
que era el refús de la pell, en el nostre cas la blanca. Fou l'única nota
negativa durant tots els dies, la convivència a tots els Resorts fou
acollidora, això si, els servien i nosaltres érem els servits.
El viatge acaba a WINDHOEK la capital on diversos hotels molt còmodes, tots
propietat d'alemanys, reben amb luxe i comoditat als viatgers.
 |
| Noies de la tribu himba
Vam demanar visitar la zona del apartheid on havien sigut confinats des de dècades els
negres i on la majoria encara hi vivien, és una zona molt allunyada on obligats pels blanc vivien en condicions d'extrema
pobresa. El guia Roberto,accedí a condició de que no ens moguéssim de dins la
furgoneta i tampoc abaixéssim els vides de les finestres. Encara ara unes
25.000 persones, viuen allunyades en cases de lloguer i altres en barraques,
tota una vergonya pel món europeu, que ens recorda rastres del tot el patiment
que van passar la gent de color. És encara
una zona molt pobre, amb un autobús que el connecta amb la capital,
abans anaven a peu a treballar, ara ja tenen escoles, aigua i llum, i també
alguns cotxes, però la sensació del dolor sofert per ells durant segles ens va
traspuar la pell i ens deixà molt tocats.
|
Em va sortir un vers com un crit, molts ja el coneixeu, però el torno a
escriure, com un petitíssim reconeixement al seu dolor de tants anys.
ÀFRICA
Tens la terra amb tots els colors de l’ocre,
estels rutilants
il·luminant la nit.
tribus matriarcals
vivint en estepes,
animals pasturant
sense herba.
Miracle del desert,
arbres i plantes
recargolades de set
aprenen a viure sense aigua,
i encara donen ombra
Àfrica, món de contrastos.
Els blancs s’imposen als negres
com enemics vestits d’ovelles.
us han imposat
submissió i apartheid.
Però ara us toca a
vosaltres
viure en llibertat.
Ho teniu tot per
descobrir.
No envegeu els
blancs,
viviu la negritud
amb joia
reconquisteu el país
Àfrica és vostre
Una experiència colpidora.
ResponElimina