diumenge, 8 de desembre de 2013

L'arpa i les seves vibracions, 314

                                           
    NELSON MANDELA

Anunciada des de feia temps,la mort de Nelson Mandela, no ens ha agafat de sorpresa. Tot el que es podia d'aquest home extraordinari ja ho han dit  els diaris i les noticies d'arreu del món.
Voldria exposar la meva experiència del que es l'apartheid, això que sols el vaig viure un dia, és una sensació molt trista. L'octubre de 2004 amb 5 amics, un guia i una furgonetes, férem un periple de més de 4.000 km. per terres de Namíbia, un viatge inoblidable per terres africanes que encara recordo.  Viatjàrem per la sabana africana, per zones muntanyoses característiques de plecs tectònics, pel desert del Namíbia, pel Dead Vlei, trepitjarem la línia del tròpic de Capricorn. Ens anàvem allotjant en tendes molt ben instal·lades al llarg del recorregut, amb aigua corrent i serveis.  Totes de propietat alemanya i sempre amb servei autòcton, negres namibians , bons cuiners i pastissers, que ens oferien dinars i sopars en Resorts decorats exòticament.
Una tarda arribarem al lodge Twyfeltontein, on férem una pujada a la muntanya per veure els petroglifs, famosos per la seva antiguitat i molt ben conservats. Tot seguit seguírem cap a OPUWO i, el guia ens acompanyà al Lodge Okahone  una zona hotelera composta de diverses cabanes on teníem  reserva per per sopar i dormir, amb la recomanació de no sortir del recinte sota cap excusa. Era un apartheid pels blanc, és a dir una zona molt vigilada on per seguritat ens reclogueren a  nosaltres sis i uns pocs viatgers més. Vaig obeir però desprès de sopar com que encara era clar, vaig sortir al jardí on s'oïen els cants dels natius que vivien en casetes molt  a prop de nosaltres i vaig anar fins a la porta ben tancada amb reixa i forrellat. El guia sortí a renyar-me enfadat, em deia que jo amb la meva pell blanca i curiositat els estava incitant i era perillós. Amb aquesta experiència trista restarem tots callats i engarjolats allà dins fins el dia següent que seguirem el viatge. Una tarda i nit  que ens semblà etern i que servi per viure el que era el refús de la pell, en el nostre cas la blanca. Fou l'única nota negativa durant tots els dies, la convivència a tots els Resorts fou acollidora, això si, els servien i nosaltres érem els servits.
El viatge acaba a WINDHOEK la capital on diversos hotels molt còmodes, tots propietat d'alemanys, reben amb luxe i comoditat als viatgers.
Noies de la tribu himba 
Vam demanar visitar la zona del apartheid on  havien sigut confinats des de dècades els negres i on la majoria encara hi vivien, és una zona molt allunyada on obligats  pels blanc vivien en condicions d'extrema pobresa. El guia Roberto,accedí a condició de que no ens moguéssim de dins la furgoneta i tampoc abaixéssim els vides de les finestres. Encara ara unes 25.000 persones, viuen allunyades en cases de lloguer i altres en barraques, tota una vergonya pel món europeu, que ens recorda rastres del tot el patiment que van passar la gent de color. És encara  una zona molt pobre, amb un autobús que el connecta amb la capital, abans anaven a peu a treballar, ara ja tenen escoles, aigua i llum, i també alguns cotxes, però la sensació del dolor sofert per ells durant segles ens va traspuar la pell i ens deixà molt tocats.
Em va sortir un vers com un crit, molts ja el coneixeu, però el torno a escriure, com un petitíssim reconeixement al seu dolor de tants anys.


ÀFRICA
Tens la terra amb tots els colors de l’ocre,
estels rutilants il·luminant la nit.
tribus matriarcals vivint en estepes,
animals pasturant sense herba.
 Miracle del desert,
                       arbres i plantes
recargolades de set
                         aprenen a viure sense aigua,
                       i encara donen ombra
                           Àfrica, món de contrastos.
                               Els blancs s’imposen als negres
                                 com enemics vestits d’ovelles.
                            us han imposat
                               submissió i apartheid.
 Però ara us toca a vosaltres
viure en llibertat.
Ho teniu tot per descobrir.
No envegeu els blancs,
viviu la negritud amb joia
reconquisteu el país
Àfrica és vostre







1 comentari:

marisa ha dit...

Una experiència colpidora.