divendres, 31 de desembre de 2010

Tresca i verdesca


Ahir a la tarda em trobava fatal. I jo que em dic... això no pot ser i me'n vaig a veure l'expo de Salvat Papasseit a Santa Mònica. Pensava que em recollirien amb pinces però al cap d'una estona, absorta, escoltant els versos d'en Salvat i les diverses opinions sobre ells ja no recordava trobar-me malament. L'exposició és interessant . No és, ni podria ser a l'estil de les exposicions d'art però és molt completa i bé. És de contingut més que de continent (i molt polititzada) encara que hi han esmerçat molts esforços. Sóm d'una generació entre, entre. Encara hem sentit als nostres pares coses en directe i recordem,de petits a persones que ara ens encantaria tenir com amics. Això no vol pas dir que no ens agradin els que tenim sinó que aquests altres en serien suma.
I despedeixo l'any recordant-vos que hi ha encara moltes exposicions per veure (si sabéssiu la feinada que dona preparar-les!) i que el món és obert, ens espera i espera el que nosaltres poguem donar-li encara. Una abraçada molt forta de Cap d'Any.

3 comentaris:

Maria Teresa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
marisa ha dit...

M'agrada molt la imatge de les ulleres damunt el llibre (d'aquelles que tu et vas deixant pels racons)el reflex de la qual és un cor. A on la puc aconseguir?

Maria Teresa ha dit...

Repeteixo el comentari. Mª Dolors és difícil seguir el teu ritme de veure coses, intentarè aquests any que entra fer espais de temps per almenys un dia a la setmana veure una exposició.