DIA 18 - LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA.- La tenien per advocada les dones que es trobaven en estat. Des del dia d'avui fins al de Nadal, en moltes esglésies es deia un rosari especial, conegut pel rosari de les embarassades. Es diferenciava del rosari corrent pel fet que, en lloc de les cinquanta avemaries, hom deia una jaculatòria especial.
La dona encinta que assistia al rosari tota la vuitada, creia que la Mare de Déu l'ajudaria a l'hora de l'infantament. Hom podia anar a qualsevol església de les moltes on es deien, però era creença estesa que el rosari de la capella de la Mare de Déu de l'Esperança del carrer de la Palma de Sant Just, contenia més gràcies que els altres i gaudia de més virtuts.
Fins al dia de Nadal, en les funcions de vespres es canten les grans antífones que comencen dient Oh Virgo Virginum. Aquestes antífones són anomenades popularment de la "o" per raó de començar amb l'exclamació en que sona aquesta lletra, i d'ací que hom anomeni l'advocació mariana de l'Esperança, la Mare de Déu de la O.
Antigament, hom escollia set escolanets que, des d'avui al dia de Nadal, i a raó d'un d'ells per dia, cantaven els himnes dits de la "o". Hom qualificava aquest infants de la "o".
Abans, aquest dia, es feia un toc de campanes, molt especial i propi, qualificat de toc de la campana de la o. Es repetia cada dia, fins a Nadal. Aquest toc es feia, en alguns indrets, al punt de les dotze del migdiiiiai, i en d'altres, a les dues, i tenia por objectiu anunciar aquesta festa. Les gents, en sentir-lo, es descobrien i resaven una oració de salutació i de benaurança, per tal de poder arribar amb tota felicitat a la magna festa.
I AIXÒ ÉS EL QUE JO I TOTS I TOTES LI DESITJEM A LA Ma. TERESA
Quina erudicció, Marisa! Estic ben bocabadada. Efectivament, jo també li desitjo tot el millor a la nostra bona amiga Maria Teresa
ResponEliminaEscolta,aquesta no era la patrona dels agents de Borsa? Recordes quan anavem a sopar en els empleats de Pablo Negre? Un company deia un verset: La Virgen de la Esperanza, lo que se le pide alcanza.
ResponEliminaSempre vaig pensar que era una patrona molt adient. Esperar que la Borsa puji, je, je; avui per avui, es un balancí. Es clar que no se si cap de nosaltres és inversor. Si ho és, que pregui a la Verge del'Esperança.
D'erudicció, res de res. Tan sols he agafat el cinqué llibre del Costumari Català (el curs de l'any) d'en Joan Amades i he copiat l'article.
ResponEliminaI si, efectivament, era en Manolo Villavecchia qui un any va recitar aquest poema: La Virgen de la Esperanza, lo que se le pide alcanza.(...) Que es casi entre moltes flors, aviat la Maria Dolors (...)Que nunca pierda su risa la gentil Maria Luisa....etc.etc. Ha plogut una mica eh?
El tinc sencer, a la teva disposició.
Em sumo a la felicitació, de tot cor.
ResponEliminaI jo també.
ResponEliminaGràcies a tots. Marisa fa dies segueixo el "posat la gorra" i penso amb tu que no hi faltes mai. Tot el que dius de la Mare de Déu de l'Esperança és cert. Jo tinc un llibret titulat "Eucologi de Nadal" que té les antífones de cada dia d'aquesta setmama i totes comenen per O, de joveneta les resava amb molta afició, són molt boniques.La capella del carrer de la Palma de Sant Just, era dins d'un edifici propietat de "La Caixa" i sols es podia visitar el dia d'avui, ara no sé de qui és. Al batejar-me a més de Mª Teresa, em van posar Montserrat per l'altra avia i Esperança pel dia de neixer, per cert que diuen que queien flocs de neu.
ResponElimina