JORDANIA V
El que més m’interessa d’un país és la seva gent.Com son?, com viuen?, com és la seva vida quotidiana? quina cultura han rebut i ens transmeten a nosaltres?
A Jordània vaig fer-me les mateixes preguntes i, encara que m’era impossible entendre’m en àrab, sempre dóna resultat el llenguatge dels signes. En hotels i algunes botigues l’anglès és un recurs; però l’ajuda ha vingut sens dubte del nostre guia Mohammad Manasra que amb un castellà correcte contestava totes les nostres preguntes.
Jordània té actualment uns 5 milions de habitants. Donat que es un país desèrtic en la major part de les seves terres, la gent viu en les ciutats. Aman, la capital té mes del 25% dels habitants de tot el país. És una ciutat de més de 4000 anys de historia, situada ja des d’ abans de l’època romana entre 7 turons (igual que Roma), actualment els habitatges humils s’han escampat per fora del perímetre i ocupen gran extensió de terrenys. Més modernament s’ha construït una zona rica i de molt bona construcció per les ambaixades d’arreu del món, edificis del Govern i dels milionaris que s’ho poden permetre (jeques de l’Aràbia Saudí). La fotografia és una mínima part el que és veu a Aman.
Són gent amable que viuen de petits negocis familiars, que produeixen i venen de tot, fruites, verdures,fruits secs,artesania de robes, mosaics, i joieria de plata i or. El turisme els hi reporta molts llocs de treball i el cuiden. Sovint veus els homes sentats en bars fumant una gran pipa d’aigua, l’anomenat narguilé i, com en la majoria de països àrabs, mai semblen tenir pressa, xerren i veuen passar les hores.
En el camí de Petra Petita vam trobar aquesta dona de la foto, que teixia a mà pel de cabra, d’un petit ramat que tenia, la llana era aspre i de color negre, amb ella i uns retalls de roba feia unes nines de gran senzillesa. Sols sabia somriure, no ens enteníem amb paraules. L’altre foto és d’un noi que dalt d’un burro transportava quelcom, i les dues tartanes són els vehicles que porten la gent des de dalt de Petra a baix de la gorja , uns tres quilòmetres i mig. Demà us posarè fotos de gent que viu de treballs més artesanals.
Ja has arribat al número 70 i cada cop és més interessant tot el que expliques. FELICITATS!
ResponEliminaAquests mosaics de fotografíes són "guapíssims".
Gràcies Marisa, sempre que escric de viatges, penso amb tots, però sobretot amb tu que moltes vegades m'has dit que t'agradaria acompanyar-me. Ara estic preparant per demà de que viuen la gent corrent jordana, treballs i demès.
ResponElimina