Un altre que fuig, aquest de la crítica. Quadre de Pere Borrell al MNAC.
- On us agradaria de debò passar la nit de Cap d'any? I amb qui?
- Les trobades i els comiats dels últims dies a la Generalitat no són aptes per a diabètics. Tenen unes ganes de treballar o de demostrar-ho que enfarfega. I els sortints que es passen el dia "posant-los al corrent" de tot? Total si tampoc no en faran cas, perquè per seguir tal qual no calia canviar res.
- Per cert, els vostres néts van recitar el verset de Nadal? I de quin caire era: ecològic, relligiós-sentimental, a lo manga o res de res? En Joaquim Nadal segur que els dóna "sopas con onda". El seu germà explica que de petit era molt tímid (si, sí l'ex conseller Nadal) i que li costava molt arrencar. L'altra dia es veu que va aixafar la guitarra a tots els que repassaven mentalment mentre s'aixecava i deia des del cap de taula : Sobre el mar hi ha una lluna brillant/sobre la terra una branca florida/ dintre l'estable hi ha els ulls d'un infant/ amb la galta florida. Algú sap de qui és el vers? Em sona a Sagarra però no ho sé i m'agradaria.
- Ha mort aquella model terrible d'anorèxia que va causar tan enrenou, Isabelle Caro. Quin exemple tan tremendo.
- La pobre Zsa-Zsa Gabor, de 93 anys es a un hospital i no té pensió. El seu últim marit pagano es pensava que estava morta i va rescindir-ne el pagament. Que trist (que no s'interessés de si estava viva).
Els meus nets recitaren nadales. En Maiol una de Marià Manen: "La rondalla del bou" i l'Alba un de tradicional català: "Jo tinc un pessebre petit i lluent…" Molt encertat el quadre de Pere Borrell al MNAC. A esto se le dice estar al loro. Sí señor!!!
ResponEliminaI bon cap d'any a tots.
Estimada Ma. Dolors i de retruc tot@s els altres:
ResponEliminaEl poema que cites es titula TOTA LA TERRA CELEBRA EL NADAL i és de
Maria Castanyer i Figueras
Girona, 1913 — Blanes, la Selva, 29 de novembre de 2003 Poetessa.
Formà part de l'equip iniciador de la revista "Presència" de Girona. Autora dels llibres de poesia Cançons del color del temps (1949), Muriendo en el silencio (1953), Retrobar-me en la terra (1958) i Immortal (1960). i la novel·la autobiogràfica Vocació de viure (1993). L'any 1959 va ser la guanyadora de la Flor Natural dels Jocs Florals de l'exili celebrats a París.
A disposar. La secre