dilluns, 20 de desembre de 2010

Tresca i verdesca



Sembla que no passi res


Passats els primers moments de commoció pel bombasso de la crisi, el núvol de pols s’ha anat dipositant i el sol torna a veure’s de color més o menys blau. Les cases obren i tanquen les portes i la gent va pel carrer. Molts, aquests dies amb paquets, els galets ja són al rebost i els pollastres encarregats. És clar, els nens, el Nadal, la il·lusió... És com quan van caure les torres bessones de forma tan espectacular però que tot i que han deixat un buit, ja comencen a pesar més els projectes que el forat testimonial. Suposo que la gent s’ha acostumat a la pèrdua i sort d’això, la vida segueix, diuen. Si, segueix però amb una ferida que a alguns encara els sagna. Diria que no ha pas acabat. Les agències de viatges treballen, alguns han anat trobant feinetes que semblen triades pel caganer i d’altres diuen que l’aire fresc dels parcs és sanitós i llegeixen el diari mentre esperen que baixi un àngel a dir-los que en aquell portal hi ha feina segura. D’aquesta molts homes han après a posar la rentadora i a fregir un ou per la mala consciència d’estar-se a casa mentre la dona treballa, quin privilegi tan absurd. Sí, avui no estic de filis, és veritat però segueixo comprant i fent plans de menús i festes i llegint el diari i fent vida normal. Enguany, de postres penso fer torrons de sal de fruita i til·la en comptes de cafè. No sé si fer cotorres farcides de pinyons i prunes i sopa de pedres (al cap i a la fi galets, en francès són pedres de riu). Sé perfectament quin seria el Nadal que m’agradaria tenir. I un nus d’aprensió m’estreny el pit. No em feu cas, ja us he dit que no estic d’humor però, per sort això no sol durar-me gaire i n’hi ha que estan infinitament pitjor, que tampoc no és cap consol. Si fes un vers ritmaria consol amb sol.

2 comentaris:

marisa ha dit...

Jo Ma. Dolors, quin mal rollo! Sort que tu mateixes dius que et dura poc.
Espero que t'ajudi saber que han trobat els quadres robats d'un camió a Getafe, que tu mateixa havies destacat en aquesta secció. Fins i tot han pogut recuperar una escultura de Txillida que els lladres havien venut a un ferroveller (chatarrero, Malole) al pes. 30 euros per kilo. No somos nadie.

Maria Teresa ha dit...

Les festes de Nadal en les cases que hi falta gent són dures, sempre hi ha un buit a taula, que no s'omple amb el gall farcit ni amb les neules, però cal tirar endavant, trobar-los a faltar és mostrar una sensibiltat que ens diferencia de les pedres.