dijous, 9 de desembre de 2010

Tresca i verdesca



Venga a pasar sus vacaciones en un cálido ambiente histèrico-familiar. I jo, tonta de mi, pataplàf! Sis dels cosins, sis, la majoria preadolescents i la climatologia adversa. No entenc perquè el sol es pon tan aviat. Diria que quan jo era petita això no passava. En fi, un cop superada la prova, tornem al home swet home i a la rutina creativa o almenys personal i em disposo a llegir el diari SOLA.
  • Quedo astorada de veure que els assumptes d'Estat, que passen, molts cops per l'alcova, cosa sapiguda, ara arriben molt més enllà i ja es tracta directament de condons si o no o de la qualitat dels mateixos que es rebenten com si res. Ai si el Prenafeta aixeca el cap, ara que tornen a manar els seus.Aquí la feina ben feta no té destorb. Que n'aprenguin els altres.
  • Malole: que mono el Vargas Llosa fent una declaració pública d'amor a la seva dona!
  • I a Chile? després del circenses, ara pan i del més negre.
  • Sabeu d'aquest fotògraf que li ha agafat la vena de fotografiar les mansions a mig construir d'el Caire? Grues, ferros, tubs i pols són els subjectes. S'ha erigit en el cronista d'aquesta nova ciutat dins de la ciutat de les mil i una ciutats (o sigui la mil i una). es veu que assombrarà i escandalitzarà el món. Ja no vindrà d'aquí.
  • I la dona feta un mapa per la poli de N.Y. perquè van creure que no havia recollit les caques del seu gos? Mi casa, mi casa, i els gossos ni de lluny.
  • Ah i parlant de grues i demés, el PSC (recordeu?) ha començat el que anemonen la seva reconstrucció. Serà per aixó que s'han posat aquells pegats quatricolumnat a Montjuïc.
  • La Vanguàrdia ens ofereix una selecció de trenta cites culturals de primera, per a viatjar entre el 23 de desembre i el 3 de gener a Nova York, Roma, Oslo, Londres, París... però no quedavem que hi havia crisi? i jo con estos pelos.
  • Pero no cal amoïnar-se perquè la nostra ínclita Barcelona és la campiona d'accessibilitad. Busos que s'inclinen com camells, voreres amb unes relliscoses pendents que ens eviten haver d'aixecar un pam els peus per travessar el carrer, escales mecàniques per arribar a la glòria, etc. Quedem-nos a casa que s'hi està molt bé i no tenim, com altres ciutats (vegis París sense anar més lluny), insolidàries amb els dis..no, no, persones amb movilitat reduïda, un pam de neu. Nosaltres ens conformem amb no tenir un pam de net.

2 comentaris:

marisa ha dit...

Una altra amiga que ha sobreviscut als elements adversos. Bien!

malole ha dit...

Ei, amiga! La referència concreta a mí per "lo mono" d'en Vargas Llosa declarant l'amor per la seva dona, és una clara demostració de que sóc cursi d'allò més? Doncs saps què? què no m'importa gens. Que sí, que tot m'emociona. I mira, malgrat tot, vaig tirant endevant.
Petonets de l'ingènua.