diumenge, 19 de desembre de 2010

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 73

JORDÀNIA IX

Abraham i Moisès en la Bíblia. EL MONT NEBO

Abans del viatge vaig repassar una mica les lectures de la Bíblia i vaig memoritzar els dos paràgrafs següents:

Gènesi: Déu digué a Abraham, et faré pare d’una multitud de pobles,et faré molt i molt fecund; a tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; i jo seré el seu Déu.

Deuteronomi: ”Moisès va pujar de les planes de Moab al Mont Nebo, al cim de Pisga, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país. Llavors el Senyor digué a Moisès: - Aquest és el país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob que donaria als seus descendents. “Te l’he fet contemplar amb els teus propis ull, però no hi entraràs. Moisès va morir allà, en territori de Moab, va ser enterrar a la vall, però fins el dia d‘avui ningú no sap on és el seu sepulcre. Moisès va morir a l’edat de cent vint anys.No se li havia afeblit la vista ni havia perdut les forces".

Amb aquests relats al cap, vaig pujar camí amunt del Mont Nebo, era el segon desig del viatge desprès de Petra i no em va decebre gens.

Havíem sortit de Madaba i a 10 quilòmetres, el camí es desvia per una ruta molt ben assenyalada cap a un espai per aparcar els turismes. (com nosaltres multitud de gent pujava amunt, alguns sense saber ben bé on anaven). Nebo té 840 m de altitud i és la ultima depressió del Ghor. En un dia clar des de dalt es pot veure tal com va fer Moisès tot el panorama que va des de la Vall del Jordà, el Mar Mort, Jericó i Jerusalem. Fou lloc de peregrinació pels primers cristians, i al segle IV s’hi construí una petita església, que al VI es convertí en basílica pels bizantins. Actualment donat que l’església estava casi en runes, està en fase de restauració. El terra del presbiteri estava recobert d’un mosaic de 9m de llarg, que data del 531. Gràcies a quedar colgat per terra s’ha recuperat en molt bon estat. Mentre duren les obres es pot veure en un cobert provisional; mostra escenes de caça plenes d’animals salvatges i un negre (amb trenes) que porta lligat un estruç.

La Serp enrotllada a la Creu de bronze que es troba a la sortida del Santuari, és símbol de la creu que Moisès portava al desert. La creu simbolitza el Crist.

Objectiu realitzat: Al igual que Moisès puc contemplar la terra promesa a Abraham, inici del poble d’ Israel, allí on es troben les arrels més antigues de la promesa del Senyor que mai deixaria el seu poble, que l’estimaria sempre.

En les fotografies, visió de la plana , d’un tros de mosaic, de la serp i la creu, i dels meus amics Maria i Josep, que junt amb la resta del grup van fer plegats el viatge.

Queden altres llocs visitats, però s’han quedat escrits en el meu diari. Avui dono per acabadala la relació de Jordània,

2 comentaris:

marisa ha dit...

Quins dos noms més apropiats per el lloc, Maria i Josep i ara que s'acosta el Nadal encara més.
Tan de bo definitivament arribés la PAU a aquestes terres santes.
Gràcies per compartir amb nosaltres la teva experiència.

malole ha dit...

Preciós tot, Maria Teresa. Si un dia tinc ocasió d'anar a aquells indrets, vull tenir una llarga conversa amb tú, que resultes una guía amb una sensibilitat poc comú. Es clar que encara seria millor anar amb tú. Si algun dia puc tornar a fer guardiola (t'ho ben asseguro, ara és impossible), que et sembla tornar a aquests llocs tan emblemàtics?
Gràcies per tot, Malole