L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 68

JORDANIA III

Mosaic de quatre fotos de Wadi Rum,per ensenyar-vos que a més de gaudir del desert, de la sorra, de laberints de roca monolítica que s’alcen fins a 1750 metres, de dunes i del color daurat del que us parlava ahir, ve l’hora del menjar i del repòs.

Nosaltres vam pernoctar en un Hotel amb totes les comoditats a uns quants quilometres del recinte que veieu, ja que el grup ha entrat en allò del… estic bé, sinó fos… però les tendes pels més agosarats tenen el seu encant. Cada una porta un número al davant. Quina us agrada que faré la reserva?

El dinar sorpresa que ens havien promès, estava colgat sota la muntanyeta de sorra que veieu i el cuines xef, va donar l’ordre de treure amb una pala la sorra del damunt i, us puc assegurar que al deixar la terral llisa a sota es va veure una tapadora i , oh miracle! no hi va caure cap brossa daurada. Dos beduins van destapar l’artilugi que veieu i ,a dins i al seu punt hi havia daurada i cruixent carn da xai, de pollastre i patates al caliu amb pell.

Tot al seu punt. La cocció segons ens expliquen requereix dues hores. El tall va anar acompanyat d’ amanida verda amb cogombre, olives en abundància, hommos (puré de cigrons amb oli d‘oliva) , muttabal (puré d’albergínia amb oli de sèsam), i una salsa molt picant composta de tomàquet,menta trinxada, julivert i un tipus de bitxo. De postra una taronja. El pa sempre de pita okhobz, molt bo sobretot si està calent. Per beure aigua, no està permès l’alcohol ni el porc. Per acabar un te calent amb cardamom.

Dinàrem dins d’una haima improvisada. A dins uns taulons llargs feien de taula, nosaltres asseguts al voltant en un divan, guarnit de coixins solts, que amb bona voluntat eren còmodes.

Una experiència un xic turística i en part real de la vida beduïna en el desert.