dimarts, 21 de desembre de 2010

Tresca i verdesca



Comença una nova etapa en el nostre país. Esperem que no sigui catastròfica. No rebentem grans abans que es formin i tinguem confiança. Ja sé que és difícil..Venim d'un temps en que haviem posat totes les nostres esperances i ens ha fet llufa per totes bandes. Si de debò es dediquessin a la retallada i la contenció, potser només amb això, mira que et dic, ja seria molt.
Ha arribat el moment de deixar entre paréntesi les nostres reticències o les nostres semiconviccions i donar un vot de confiança que tot s'ho necessiten.
Per animar la cosa i sense haver de sortir de casa que aquests dies anem tots una mica estressats, a la 8 fan avui L'home que sabia massa. Serà premonició? Un James Stewart sempre mereix una miradeta.
José Maniuel Blecua és el flamant director de la Real Academia Española (de la Lengua s'entén). Qui no ha estudiat gramàtica en algun llibre seu? Per molts anys!

2 comentaris:

malole ha dit...

Ahir la Maria Dolors estava pansideta, avuija treu forçes d'allà a on sigui per estar esperançada. Aquesta és la meva amiga!

De tota manera jo, que sóc optimista de mena,cada matí em desperto amb una certa sensació de tristor. En ocasions crec que encara és la conseqüència de tot el que em passat aquest any (la tieta encara dona molta feina)però de vegades penso que no és aixó, és que hi ha una mena de pansiment general. Com el meu despatx està tan cèntric, veure botigues buides (excepte el Muy Mucho que, com sabeu, és un tot a cent refinat)i especialment, tants i tants locals i pisos per llogar i vendre, fa estaruna mica espantant.
Dius Maria Dolors que només amb contenció i retallant ja aniria tot millor. És cert però quan hom comprova que ha de posar ma als estalvis... I encara gràcies si es tenen!
Bé, mai m'ha enfonçat la manca de diners i no passarà ara. Ànims per a tothom!

Una advertència, avui a les 8,30 passen al cinema Alexandra el documental de la Clara així que el James Stewart haurà d'esperar-se. I tú no téns club de lectura?. Ay que estàs despistada com jo!

Maria Teresa ha dit...

Diuem que sumar és millor que restar, jo m'apunto a donar un vot de confiança al nou govern que no ho tindrà fàcil, es trobarà amb un forat financer important i decisions que no agradaran... potser no fer-ho més difícil