dilluns, 13 de desembre de 2010

Tresca i verdesca


  • Tenim molt assumit el tema del laberint i les seves implicacions de recerca personal, entrada en el més recòndit de nosaltres mateixos, trobar entrades més que sortides etc... i avui, penso que potser, almenys a mi m’ho sembla, que ha arribat l’hora de centrifugar, de dirigir-nos de l’interior en fora, de créixer i expandir-nos, d’anar més enllà de nosaltres mateixos. Tot això ha vingut pel títol d’una novel·la de l’irlandès John Banville que es diu Els infinits. N’he llegit la crítica i es veu que planteja una realitat en la qual conviuen trens i cotxes futuristes amb Zeus i Hermes, el temps mortal i l’immortal, l’efímer i l’infinit... El que diu m’ha estat molt suggerent i m’han vingut moltes ganes de llegir-la. Es veu que s’hi poden trobar moltes correspondències inesperades i a més a més età escrita en clau d’humor.
  • Ara, el nou diari, em procura molt entreteniment. Els diumenges és com una mena de resum de tot el que es cou i a més a més explica molt bé algun del temes que han estat claus durant la setmana. La seva gran quantitat d’articles d’opinió de molts diversos periodistes el fan atractiu sense pesantor. I a sobre inclou la revista Time out per acabar d’estar al dia de tot el que belluga.
  • No us fa molta mandra conèixer es noves cares dels partits i del govern? La cara és el mirall de l'ànima, diuen.
  • També em pregunto com és que tots els escriptors (tots, tots, no, pero molts) s'han posat a escriure un llibre de lladres i serenos. Ara Los crímenes del profeta del turc Mehmet Murat.És una col·lecció de vuit i aquí només se n'han publicat dos. A veure què tal.El prota és un detectiu travesti i tots els assasins que hi surten tenen nom de profeta. Això sol ja me'l fa atractiu.
  • També és notícia un nou llibre de poemes de Gemma Gorga. Ella mateixa diu que si no entenem un poema el que hem de fer és abandonar-nos a la seva aparent falta de sentit.
    És un bon avís per a navegants.
  • Una fabulació teatral sobre la vida i obra de Màrius Torres. Avui al Romea, dirigida per Carles Canut. Entrada lliure. A les 20h.
  • Demà al Palau Robert, innauguració d'una exposició de vestits originals dels més grans d'aquest món : Pertegaz o Balenciaga per ex. No deixen de ser obres d'art.

2 comentaris:

malole ha dit...

Trobo que sí, que el nou diari Ara està força bé. M'admira la gent valenta que es posa en un mon ja tan ocupat de diaris, amb un de nou. Tant de bó els funcioni.

Jo tinc un llibre de poemes de la Gemma Gorga que m'agrada molt, a veure que tal serà aquest recent.

Potser si que serà interessant veure les "noves" cares del govern, però jo, que voleu que us digui, ja passo una mica, igual que la gent jove.I d'altra banda,em sap greu entrar en una fase passota. Confio que s'em curarà.

Aquest vespre a les 22 hores al Col.legi Ramon Llull, carrer Compte d'Urgell número 187, en Francesc Bailón,un amic d'escola del meu fill Ferran, dóna una conferència sobre els inuits que va dir-me en Ferran que és molt interessant. No he tornat a veure aquest noi des que tenia uns trezte anys, era molt mal estudiant. Doncs sembla ser que és una autoritat en el tema dels inuits (sabeu que dubto i no se si son enuits? quina poca cultura!) Es el que vulgarment, i sembla que erroneament, anomement esquimals.
En Marçal i jo hi anirem. Algú s'hi apunta?

Maria Teresa ha dit...

El tema dels laberins, dins o fora, no crec que s'acabi mai, almenys per nosaltres que sempre li treurem punta.
El ventall polític sí que serà un laberint, algú en sap la sortida?