dimecres, 27 d’octubre del 2010

Tresca i verdesca



  • Inefable sessió ahir a la Filmoteca, pels arqueòlegs cinèfils: la projecció de les pel·lícules de Segundo de Chomón, amb una prèvia taula rodona molt interessant. Un bon grapat de pelis farcides d'efectes especials que anaven dels més simples com fums i bombes de les pel·lícules "bèliques" El sitio de Zaragoza o Agustina de Aragón... fins a paroxismes màgics, acrobàcies inverossímils, aparicions i desaparicions, bruixots, dimonis, somnis etc i culminant amb un divertidíssim Hotel elèctric. Tot, acompanyat al piano del mestre Joan Pineda, en la més pura tradició i execució acuradíssima. Total que ho varem passar molt bé. D'aquestes pel·lícules la Filmo ha editat un DVD. Incomprensiblement ahir no el venien; quan em faci amb ell ja us avisaré per si algú té interès en veure-les, cosa que dubto donada la nul·la resposta al meu reiterat avís. Pitjor per vosaltres!
  • Perquè el Sanchez Dragó no ens acaba de...? Sabieu allò de les nenes amb qui diu que va tenir sexe? i que ho diu ara perquè el delicte ja ha prescrit? Devem tenir un sisè sentit.
  • Una de cada cinc espècie de vertebrats està en perill (per culpa, naturalment de l'obra dels homes). Es veu que allò de la cadena tròfica i que no podem viure els uns sense els altres està també en crisi.I en aquesta mateixa línia, la nova ministra de Medi Ambient ja s'ha guanyat la primera bronca del sector pesquer artesanal, quan ha defensat els interessos de sis vaixells industrials en comptes de defensar la pesca artesanal, les almadrabes i arancels. Comencem bé.
  • Segons diu en en la revista Annual Review of Neuroscience (i ens explica la Joanna Bonet a La Vanguàrdia), s'ha demostrat amb els corresponents experiments que la llibertat d'escollir o lliure albidri no existeix i que la major part de les nostres eleccions ve determinada pels nostres neurotransmissors. Doncs si que estem llestos, ja ni això. De moment escullo sortir d'aquí, potser fins demà.

1 comentari:

  1. Ya que nombras a Sánchez Dragó te diré que publicó en El Mundo lo siguiente sobre Pajín, este verano: "No me importaría jugar un rato con la Pajín, me conformaría con lo que su apellido sugiere". Hace años escribí una recopilación de versos míos que titulé "Hombre airado" recordais, pues eso, cada vez me siento más alejado de este colectivo de machos hispano. España hace olor a podrido.

    ResponElimina